Aquest és el 2n multicatxé de la sèrie 'Geoemblemàtics', pertanyent al programa 'El comerç i les escoles' de l'Aj.Barcelona. Connectem tot el món amb els comerços emblemàtics de Barcelona, posant-los en valor i difonent la seva història. Podeu trobar tota la llista dels comerços aquí: http://rutadelsemblemàtics.cat/
Es recomana fer la ruta de dimarts a diumenge entre les 12:00h i les 16:00h (quan coincideixen els horaris de tots els comerços).
Aquest multicatxé us portarà a visitar 5 comerços emblemàtics per tal d'aconseguir les coordenades de l'etapa final, on trobareu el catxé físic on poder registrar la vostra troballa:
N 41° (A)3.6(C-1)2 E 00(D-1)° 10.1(B+1)(E/11)
Granja Vendrell (A= número de miralls)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1921 quan Demetri Vendrell, un ajudant de la Granja Viader, s'estableix pel seu compte en el local d'una antiga vaqueria, iniciant el negoci familiar. Comença comercialitzant productes de la Granja Viader fins que el.labora els seus propis en una granja a Begas. L'empresa Danone regala els miralls que es conserven a les parets laterals de la botiga. L'any 1941 es reforma la façana de la botiga, dissenyada per l'arquitecte Pere Bassegoda Musté. L'any 1970 es fa un canvi de paviment de la botiga, del mostrador i de la vidriera exterior de fusta per una d'alumini. Entrats al 2000 es restaura la façana i es pinta l'aplacat de marbre.
Sobre el parament, el nou frontis aplacat de marbre (actualment pintat) que abasta tota la façana del local, amb les obertures retallades, el rètol de lletres metàl•liques retallades “GRANJA VENDRELL”, i la marquesina de cantonades arrodonides, amb il•luminació incorporada, que reprodueix la original.
A la sala de vendes, la disposició de les finestres de l’entresolat, amb llinda en arc; l’arrambador continu en totes les parets, de marbre blanc vetejat amb sòcol i remat negres; el mirall amb perímetre bisellat de les parets laterals, i el llum penjat amb globus de vidre blanc.
Cafè del Centre (B= número de pilars de fosa)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1873 quan s'obre el Casino del Centre, un local de joc amb una petita barra. L'any 1912 pasa a Agustí Bel Balada, es reconverteix en cafè aprofitant el mobiliari del casino. L'any 1955 pasa d'Agustí Bel Balada a José Bel Coromina. A la dècada dels 80 s'incorpora el servei de restaurant i bar de copes. Després el negoci passa a Agustí Bel besnét del fundador. L'any 2008 es pinta l'interior acolorint la garlanda del cel ras.
Dins de les obertures, el tancament de fusta i vidre, amb cornisa a l’alçada de la llinda que separa el fix superior amb muntants alineats amb la divisió inferior, i el porticons interior, plegables, llisos.
En el primer àmbit, de doble alçada: el cel ras amb garlanda perimetral en relleu, actualment acolorida; la filera central amb uns pilars de fosa; el paviment de peces hidràuliques blanques amb quadres girats negres en les cantonades; la finestra del celobert de l’esquerra, amb vitrall geomètric policrom i la barra de fusta amb sòcol de marbre dels anys 1940.
En el segon àmbit, l’estructura i la barana de fusta de l’altell, sense escala d’accés, amb dues bigues laminades recolzades en el pilar de fosa.
En tot el local, les peces del mobiliari antic: la taula per jugar al bacarà, amb peu central de fusta i sobre de marbre octogonal, amb una ranura per introduir els diners “per a la casa”; el llarg banc de fusta de la paret esquerre, realçat amb decoració de formes vegetals; altres taules de marbre amb peus de fossa (una rodona, i diverses rectangulars amb el costat curt ondulat), les cadires de fusta, el piano, el rellotge, els dos miralls de la paret esquerra, de canto bisellat,....
Forn Sarret (C= número de làmpades vidriades)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1902 quan el forn de Juan Sarret 1912 passa a Francisco Sarret. El 1916 passa a José Guitart. el 1960 canvi de nom d'Agustí LLopart Juvé a Antoni Verges Pruna. El 1971 el compra Joan Vidal Corominas, natural del Masnou, que havia regentat una fleca a Vilassar. L'any 2006 a la mor de Joan Vidal passa al seu fill. El 2011 passa al fill petit Marc Vidal. Es conserva el moble exterior, la decoració de la sala de vendes i el forn giratori de l'obrador. Es realitza la pintura mural amb el nom original del forn.
Els elements externs es troben sobre el parament, ocultant la part superior de les obertures de l’edifici, l’aplacat amb marc de fusta de formes ondulants i plafons de vidre pintat que integra amb un mateix traçat gairebé simètric:
- els elements banda i banda de les portes, amb representacions de roselles i espigues en l’agulla central i la descripció dels productes en els brancals exteriors (es conserva el de l’esquerra “BRAÇOS MASSINIS BISCUITS TOT GELAT” i manca el de la dreta “PAN DE VIENA PAN INTEGRAL”)
-el rètol superior dividit en dos plafons on s’ha substituït el text original amb lletres adaptades a l’espai i, a sota, dins d’un cercle els dos números de carrer “73” i “372”
- el plafó central,en forma d’escut amb corona i marc amb motius vegetals en relleu, amb un dibuix d’una pagesa en un camp d’espigues.
Dins de les obertures el tancament amb bastiment de fusta amb línies ondulants que continuen el traçat de l’aplacat, dividit en tres franges (sòcol inferior, vidre transparent central i vidre translúcid superior, alguns originals) amb una porta (que ha perdut el tirador exterior) i un aparador interior amb tancament de fusta i vidre registrable des de la botiga.
També dins de les obertures, en el petit espai entre l’aplacat sobreposat i la llinda en arc, l’element de fusta calada.
En la sala de vendes, de doble alçada amb una finestra a l’entresolat:
- el cel ras amb senzilla cornisa perimetral i plafó central rodó
- en les parets laterals i frontal, a l’alçada de la llinda, la cornisa de fusta tallada - en la paret frontal, l’obertura d’accés a la rebotiga, de 3 fulles, amb marc amb llinda de formes ondulades amb dos petits plafons de vidre pintat amb les inicials A i V
- a la dreta, el taulell amb frontal de fusta, similar al sòcol del tancament, i, en la paret de darrera, les lleixes amb suports de bronze en forma de dracs ajaguts.
En l’obrador, el forn de pa giratori de pedra i els utensilis antics (carros de fusta, eines,..).
Restaurant Reñé (D = número de garnaldes decoratives de fusta que hi ha a la façana)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1892 quan Antoni Reñé, d'una familia pagesa de Bellpuig, i un soci suís funden la Fábrica de confiteria y bomboneria La Suiza-Reñé que ocupa els locals de consell de cent 362 i 364. L'any 1910 un dels fills d'Antonio trasllada l'obrador al carre Balmes 243 i un altre, Josep Reñé Padrisa, es queda l'establiment de Consell de Cent. Es reforma com a pastisseria amb decoració d'Enric Llardent Comas. A la mort de Josep, sense descendència, passa al seu nebot Joaquim Sacall Reñé. Per ampliar la sala de vendes, s'amplia la obertura d'accés a la rebotiga, eliminant les vitrines existents i afegint el frontal sobre la llinda. El taulell que estava a l'esquerra, davant de l'aparador, pasa a la dreta i s'afegeixen altres taullells en la rebotiga. El 1980 es restauren els elements exteriors. El 2004 pasa a Joana Ibars, antiga dependente de la pastisseria, que adapta la botiga com a cafeteria restaurant. La intervenció, projectada per Marta Bacquelaine i amb la intervenció del taller de restauració VinT-trenta, manté l'exterior i reforma l'interior conservant part de la decoració i el mobiliari. Finalment es reforma l'interior incorporant mobiliari de llenguatge modernista. En l'aparador amb mirall, darrera la nova barra, les lleixes de vidre es substitueixen per fusta.
Sobre el parament, el nou frontis que unifica l’alçat de l’establiment en les dues finques, amb: - sòcol de marbre vermell, molt vetejat, amb límit superior corbat;
- aplacat de fusta, decorat amb rebaixos i motllures sobreposades, amb emmarcaments ovalats que contenen plafons de vidre pintat per darrera. En els dos laterals amb el text en lletres daurades ESPECIALIDAD GRAJEAS PELADILLES Y MARRONS GLACÉS i FABRICACION ESMERADA DE BOMBONES Y CHOCOLATES SUIZOS en el central;
- calaix sobre les obertures i l’agulla central, amb estructura de fusta i plafó frontal de vidre pintat pel darrera, amb el text, en lletres daurades, 364 Fca DE CONFITERIA Y BOMBONERIA 362;
- el suport i les barres del tendal.
Dins de les obertures, el llindar de marbre blanc, el sòcol de marbre rosat i, en l’obertura dreta, el tancament amb porta reculada i aparadors laterals amb vidre corbat a l’exterior i gravat a l’àcid a l’interior.
En el primer àmbit, de major alçada: el cel ras i el fris de guix amb relleus que havien estat policromats; el paviment realitzat amb el sobre de les antigues taules de marbre, l’aparador de la paret esquerra, amb miralls i lleixes (que fins la darrera reforma eren de vidre) amb muntures metàl.liques, i els fragments d’arrambador de fusta amb baixos relleus.
En la separació amb el segon àmbit, l’aplacat de fusta que integra elements de 1910 amb d’altres de l’estintolament per incorporar la rebotiga (mènsules que recolzen un frontal amb miralls bisellats en disposició radial amb el mot PASTELERIA gravat a l’àcid).
En tot l’establiment, els antics mostradors reutilitzats.
Farmàcia Velasco (E = número del carrer del comerç)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1896 obre l’establiment una família d’Uruguaians que tenia una farmàcia a Montevideo. El mobiliari es realitza amb fusta importada del seu país i també porten utensilis, com els gerros de ceràmica amb la bandera que hi havia sobre el taulell (ara guardats). Sobre el 1908 passa a Francisco Vivas Madrenys, qui realitza la fusteria de la porta d’entrada i conserva els elements interiors.
El 1966 passa a Anna Ma. Sanchez. L'any 2006 passa a Imma Romacho Canudas, qui, per ampliar la sala de vendes, elimina la divisòria amb la rebotiga i endarrereix el taulell (encara és visible en el paviment la marca de la posició original). L'any 2010 passa a Lydia Gilaberte Velasco.
Dins de l’obertura dreta, el tancament de planta poligonal, amb sòcol i emmarcats de fusta i amb vidres transparents decorats amb paspartú matejat en la porta batent central, amb tirador interior i exterior, en els dos fixs laterals, en la franja horitzontal amb el nom gravat a l’àcid F. VIVAS MADRENYS, i en el sostre.
En el primer àmbit de la sala de vendes, tot els elements originals:
-El cel ras amb motllurà perimetral i plafó central amb un llum penjat de foneria artística amb la figura d’un drac
- Els mobles de fusta de les parets laterals, de composició simètrica, amb mòduls laterals i un de central destacat, amb columnes laterals de fust rodó que sostenen el frontis amb frontó triangular. Al llarg dels anys s’han anat retirant les portes vidrades i modificant els prestatges de la part superior. També s’han retirat algunes de les portes de fusta de la franja inferior.
En el moble de l’esquerra el mòdul central és buit fins el paviment (sense prestatges) perquè davant hi havia el moble de la caixa.
- El moble que tanca el tram de façana de la finestra, que continua la composició dels mobles laterals.
- El paviment de rajola hidràulica que dibuixa una catifa sobre fons gris combinant una mostra pel perímetre i dues en el centre.
En el segon àmbit (antiga rebotiga)
- Els mobles de fusta que cobreixen totes les parets, més senzills que els de la sala de vendes, amb una franja inferior amb portes, prestatgeries (moltes modificades) i fris amb cornisa.
- El tancament de la finestra al pati interior de fusta amb vidres emplomat, policroms, en l’arc superior, i, en les 4 fulles inferiors, pintats amb representacions d’espècies vegetals i dues corones de llorer envoltant els símbols de les farmàcies (la copa d’Higea i la creu vermella).
- El taulell, desplaçat a aquesta posició des de la frontera entre els dos àmbits, tot ell de fusta (amb el sòcol protegit per una xapa de llautó) amb un repertori comú amb els mobles laterals de l primer àmbit. A banda i banda disposa d’una peanya sobre la que existia un pot ceràmic (ara guardat) amb els blasons d’Uruguai i Espanya fusionats.
- Les tauletes amb el mateix repertori.
- El paviment de rajola hidràulica que dibuixa una catifa sobre fons gris combinant una mostra pel perímetre i una pel centre.