En aquest punt som a l’aiguabarreig del riu Segre
amb la Noguera Pallaresa, indret on aquest darrer riu es converteix en
un
afluent del Segre.
Segons diversos diccionaris un aiguabarreig és la
confluència de dos rius, o corrents d’aigua, on s’ajunten i des
d’aquest punt
passen a formar un sol corrent.
Podem apreciar clarament, en el punt on es
barregen les aigües, la diferència de tonalitats de l’aigua de cada
riu.
Aquesta diferència la provoquen els sediments que porten les esmentades
aigües.
El rius
transporten sediments, de manera contínua,
barrejats amb l’aigua. Normalment els arrenquen de les parts altes i
mitjanes
dels seus cursos, per a dipositar-los a les zones de deposició, a les
parts
baixes. D’aquesta manera a la Mediterrània s’han format zones
deltaiques creant
una morfologia característica.
Quan els cabals d’aigua augmenten, ja sigui per
fortes pluges o de manera regular quan es fon la neu de la muntanya,
aquesta
erosió i transferència de sediments també augmenta, podent transportar
sediments
de major volum.
La
quantitat de sediments que transporta un riu es
quantifica segons composició i grandària de la manera següent:
- Sediments en suspensió, mg/l
- Càrrega de fons, g/l
El volum de sediments es quantifica en relació a
cada cabal determinat, m3/s.
En el seu transport, una de les propietats que té
major rellevància és el seu pes i forma. D’això en dependrà la seva
flotabilitat.
Els sediments, es classifiquen segons la
granulometria (escala Wentworth):
- Les partícules majors de 64mm de diàmetre es
classifiquen en còdols.
- Les menors son còdols, grànuls, sorra i llim.
- Les partícules menors de 0,0039mm són de fang o
llot.
Les preses i pantans són un fre al transport
d’aquests sediments. Les partícules de major mida es queden dipositades
al
pantà. Les partícules de menor mida, que van en suspensió i/o
dissolució, al
quedar en aigües més tranquil·les, també es dipositen al fons.
D’aquesta manera
l’aigua que supera la presa baixa força neta de sediments.
Això és el que passa al pantà de Camarasa, al riu
Noguera Pallaresa. L’aigua, com es pot veure a les fotos adjuntes, es
veu ben
clara i neta. En canvi l’aigua procedent del Segre té un to diferent,
més fosc,
per la sedimentació que porta. Podeu veure això que acabeu de llegir,
des de
les coordenades de l’earth, a través dels arbres, o des de les
coordenades dels
dos waypoints que hem creat
Així que l'aigua va baixant, es barreja i quan arriba a la
localitat de Camarasa ja no s'aprecia gens la diferència de colors que
es veu a les coordenades indicades.
Per a poder fer el log com a trobat o com après,
cal respondre les següents preguntes enviant un missatge als
propietaris amb
les lletres corresponents a les respostes triades, per exemple AEI.
En cas de
no ser correcte el log podrà ser esborrat segons indiquen les guidelines
PREGUNTES:
1. Quines partícules són les que donen un color
terrós a l’aigua?
A. Els
còdols B. Els fangs o llot
C. Els grànuls
2.
Mireu
el riu, en el sentit de l’aigua (de dalt a
baix), quin costat porta més sediments?
D. El
dret E.
L’esquerre
F. Els dos
igual
3.
La presa de Caramasa:
G.
Participa
en la reducció del delta de l’Ebre per retenir sediments
H.
És la
responsable de la diferència de colors de l’aiguabarreig
I.
Les
dues respostes anteriors són correctes
4. Pengeu
una foto vostra, o d’un identificatiu
vostre, on es vegi l’aiguabarreig o, com a mínim, on s’albiri aquest.
Podeu
emprar les fotos del listing com a inspiració i/o referència. En cas de
no
penjar la foto obligatòria se us podrà esborrar el log.