Ermita i font de Sant Sebastià
L'ermita de Sant Sebastià es troba al costat nord de l'antic camí Ral o de la carretera de Girona a Manresa. Va ser construïda quan era rector de Bescanó Mn. Hyeronim Falgués, entre 1660 i 1693. Es va bastir per donar gràcies a Sant Sebastià, que era invocat durant les epidèmies de pesta bubònica del segle XVII. El 16 de gener de 1673 es va donar llicència per beneir la capella i l'edifici es va acabar el 1674.
És una ermita d'una sola nau amb volta de canó, recolzada per grans contraforts exteriors i acabada en un sol absis semicircular. La capella presenta uns elements decoratius molt simples: sota el ràfec pintat amb calç hi ha les restes d'una franja estucada i esgrafiada amb calç que donava la volta a l'edifici. Es conserva un fragment d'inscripció a la paret oest que diu "any als 2 II IS 4 24 del mes de maitx..". Posteriorment va ser afegit sobre la porta un campanar de cadireta de rajol. L'ermita va ser restaurada per l'arquitecte Jaume Casas i Lluís, i inaugurada pel bisbe de Girona Jaume Soler i Perdigó, el 17 de juliol de 2004. Poc després, a la cara oest de l’ermita, l’Ajuntament hi va erigir un monument als represaliats del franquisme.
Tot i que la capella es va construir per donar gràcies al Sant, invocat durant les epidèmies de pesta bubònica, les darreres generacions d'habitants de Bescanó l'associen més amb la mort que amb les curacions, ja que l'any 1935, el batlle Miquel Soler i Vernet va fer construir el cementiri municipal davant mateix de la capella. La capella té culte per la diada del Sant, el 20 de gener.
Al costat de la capella s'hi troba una font, igualment anomenada de Sant Sebastià, l'aigua de la qual era tinguda per curativa. Segons la creença popular, aclaria la vista i curava els lleganyosos. Va ser reformada l'any 1854. A la dècada de 1970 s'hi va afegir una taula i uns bancs de pedra. Diuen que la font es troba ja dins el terme de la parròquia de Montfullà. Fins final del segle XX, la font de Sant Sebastià marcava la fita on els "nanos" de Bescanó deixaven d'apedregar els de Montfullà quan tornaven de l'escola.
Des que l'any 1880, quan es va fer la nova carretera que passa per la pilastra, s'ha convertit en un racó solitari i tranquil. Abans, però, una zona molt transitada ja que era punt de parada del camí ral Girona - Manresa. Els traginers s'hi aturaven per fer reposar les bèsties (encara hi ha la pica de l'abeurador). Allà decidien si passarien per la pujada de la capella de Santa Anna, si farien marrada pels sorrals del Ter o bé travessarien el gual del pas de Gegant, sota la Pilastra, que enllaçava amb el camí d'Amer, a l'altra riba del Ter. Els traginers s'esperaven i s'ajudaven a pujar la costa de Santa Anna, unit diverses parelles de bous per estirar els carros fins dalt la pujada.