Sant Pere de Montfullà
Sant Pere de Montfullà és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Les primeres notícies referides a la parròquia daten del 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes d'aquesta església a la Seu de Girona. El 1058 la comtessa Ermessenda de Carcassona la restitueix al bisbe Berenguer. També és citada en l'homenatge prestat per Guillem Castell a favor de Pere de Carcassona, bisbe de Girona. Sembla que la primitiva església romànica a la qual pertanyen algunes parts dels murs de l'actual.
S'accedeix al temple per una llarga escalinata entre dues terrasses que fan de mirador. L'edifici és d'una sola, amb volta seguida d'arestes, que es comunica per arcs de mig punt amb les quatre capelles laterals. La capçalera és carrada i als peus hi ha el cor. El parament emblanquinat ha estat repicat en algunes parts per deixar veure l'aparell de pedres irregulars. La façana és senzilla i té una porta rectangular amb una petita fornícula que conté una imatge i al capdamunt un rosetó. A l'esquerra s'alça el campanar de planta quadrada i arcs lleugerament trilobats.
A Sant Pere de Montfullà, per sota i a l’entorn de l’església parroquial, es va localitzar una vil·la suburbana d'època romana datada entre els segles I aC i III dC. Es tracta d'una residència amb mosaics de temàtica geomètrica, damunt d'un paviment d'opus signium. S'hi ha localitzat un mur de contenció per anivellar el terreny, i s'hi va detectar una segona ocupació per unes sitges precarolingies (segles VII–IX) construïdes en part de la construcció anterior. El lloc finalment es va aprofitar per fer-hi enterraments en sepultures antropomorfes medievals i amb restes d'una basílica preromànica del segle IX.
El jaciment es va descobrir el 1987 quan, arran de la troballa de Xavier Sintes i David Ortega d'un mosaic que semblava pertànyer a un edifici rural romà, es va determinar d'iniciar excavacions arqueològiques en aquesta zona. El 1989 s'hi va fer una campanya d'estiu que, dirigida per J. Merino i A.M. Puig, va descobrir un gran mur de pedra de morter i una immensa sitja. Les restes de terrissa baix-republicana i les de la construcció van evidenciar l'existència d'un edifici complex de l'època romana datat entre el segon quart del segle I aC i un moment imprecís del segle III dC. Les darreres excavacions han permès concloure que a l'establiment s'hi donen quatre grans etapes d'ocupació del lloc, entre el s. I aC i l'època medieval.