AL TALL, des de la seua formació en 1975, ha editat 16 discos de llarga durada i alguns singles.
AL TALL forma del nucli que va consagrar la música folk de las diferents tradicions ibèriques com un gènere modern a partir del qual s’han desenrotllat posteriorment els centenars de grups i les diverses tendències de l’ona folk.
AL TALL crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d’antigues melodies i romanços sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, des de la tradició musical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, AL TALL ha anat endinsant-se en el marc més ample del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d’estils que configura la seua labor musical com una alternativa important en ordre a situar la música actual del Mediterrani (al marge d’altres ritmes importats) als àmbits internacionals de l’Occident Europeu.
Al seu segon disc de llarga durada “Deixeu que rode la roda” publicat a 1977 hi ha una cançó que s'ha convertit en un himne per a diverses generacions de valencians i un dels símbols del grup, eixa cançó es “Tio Canya”.
Tio Canya explica una història contada a l'estil trobadoresc dels clàssics valencians. El Tio Canya, és un vell entranyable protagonista de la cançó, explica a través d'una història d'humiliacions lingüístiques durant el franquisme, el procés de substitució lingüística al País Valencià a través de la història d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castellà, els tràngols del seu fill escolaritzat en castellà, i els seus nets, universitaris però monolingües castellans, i es clou amb una porta oberta a l'esperança amb els besnets del tio Canya que han retornat al valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria. Contrastant amb l'estil narratiu (primer pessimista i després esperançat) de les estrofes, la tornada constitueix una exhortació a la defensa de la llengua, dirigida amb metàfores al Tio Canya, però sobretot dirigida a l'oient. El canvi de to entre les estrofes i la tornada es reforça amb un canvi també en la música, molt més viva i amb més ús de la dolçaina i la percussió.
La lletra de la cançó diu:
En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu venen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnets molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara
En aquest enllaç podeu vore una actuació del grup Al Tall interpretant la cançó Tio Canya (https://www.youtube.com/watch?v=QrIMCAUq638)
SOBRE EL CATXÉ
Esteu contemplant un canyar de canyes de varietat Arundo donax. Originaria d’Àsia, ha colonitzat l’àrea mediterrània i en nord d’Àfrica des de l’antiguitat, a lo llarg de rius i sèquies. També s’ha estès per Amèrica. Està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores mes nocives del mon.
La idea i la temàtica d’aquest catxé la vàrem obtenir el dia que vàrem trobar el següent catxé (https://coord.info/GCAEK9Z) de @fran_giga.
