Inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (amb ID 41372), l’església romànica de Santa Maria de la Cluella es troba a uns 40 metres a l'est del mas del mateix nom, al sud del terme de Tiurana, en unes planes sobre el marge esquerre del Segre, actualment l'embassament de Rialb. El lloc de la Cluella apareix documentat per primera vegada en l'acta de fundació de la vila de Tiurana el 1171, promoguda pel bisbe d'Urgell Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa, senyors de nombrosos masos al pla de Tiurana. Entre els signants de l'esmentat document apareix G. De Clusela.
L’església ha patit un procés d'espoli per part dels seus propietaris des de mitjans dels anys 70 del segle XX. Primer es va espoliar el campanar, tot el parament exterior dels murs (excepte un tram del mur de ponent) i el parament interior de l'absis, inclòs l'arc presbiteral. A principis dels anys 90 del segle XX encara conservava la volta, el mur de ponent amb la seva porta i l'absis, però actualment (2012) hom ha fet caure la volta, l'absis i gran part del mur de ponent amb la porta inclosa, reduint el que quedava a un vestigi ruïnós. Amb part del material es va construir una nova església a Solsona (Solsonès), en el jardí d'una casa particular situada a la sortida de la ciutat per la carretera de la Bassella.
L’església es construí durant el segle XII. Es tractava d'un edifici de petites dimensions, d'uns 9 m per 3,5 m orientada d'est a oest, d'una sola nau coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, capçada per un absis semicircular a llevant i amb un campanar de torre de planta quadrada sobre l'extrem oest de la nau. L'aparell era de carreuó rectangular disposat en filades horitzontals i lligat amb morter de calç. El campanar era l'element més destacat de l'edifici, i no se'n coneixen paral·lels clars en l'arquitectura catalana de l'època. La torre de planta quadrada estava coronada per una coberta piramidal de lloses de pedra que recolzava sobre vuit columnes que aguanten dos arcs de mig punt a cada façana. Els capitells d'aquestes columnes eren d'estructura troncopiramidal, sense àbac ni collarí. Tres dels capitells presentaven decoracions a la cara externa de tipus preromànic, per la qual cosa es creu que probablement foren fets en el segle XI. La porta original era a la façana nord, d'arc de mig punt de dovelles. Aquesta porta es tapià i se substituí per una altra porta, també de mig punt i de grans dovelles polides, a la façana de ponent, segurament en el mateix procés constructiu en què s'adossà una sagristia rectangular a la façana sud i se sobrealçà la coberta. Aquesta modificació se situa al voltant del 1818, la data inscrita a la llinda de la porta de la sagristia. A l'interior, la volta de la nau estava reforçada per un arc toral que arrenca de sengles pilastres rectangulars, adossades als murs laterals, que formen una mena de banqueta a la part baixa. L'absis s'obria a la nau mitjançant un arc presbiteral.
Font d’informació: Viquipèdia.
Fotos: meves.
CPAM Balaguer, keep on CATxin' in the free world!
