Sal marina

Playa de Torrenostra

La platja de Torrenostra és una platja de sorra del municipi de Torreblanca a la província de Castelló (Espanya).

Aquesta platja limita al nord amb la Platja del Nord i al sud amb el parc natural del Prat de Cabanes i té una longitud de 780 m, amb una amplada de 80 m.

Es troba en un entorn urbà, disposant d'accés per carrer i carretera. Compta amb passeig marítim i aparcament delimitat. Té accés per a discapacitats. És una platja balisada amb una zona balisada per a la sortida d'embarcacions.

The Cache:

Per a aquest Earthcache, has de buscar la sal marina sobre les grans pedres. Si us plau, ves-hi només quan el mar estigui tranquil. Si no, és massa perillós. Cadascú és responsable dels seus actes.

Procedència

Les parts metàl·liques (catiòniques) de les sals marines provenen de la meteorització de les roques. Els minerals que contenen metalls alcalins i alcalinoterris, que es troben en les roques magmàtiques (especialment els feldspats), es dissolen en l’aigua de pluja al llarg de períodes geològics. Durant aquest procés de dissolució, els minerals es divideixen en ions. D’aquesta manera, els ions de sodi i potassi (Na+, K+) arriben als cursos d’aigua i finalment al mar. La part aniónica de les sals en l’aigua marina, especialment el clorur (Cl-), responsable del gust salat, probablement no prové exclusivament de la meteorització de les roques, sinó que va ser rentada de l’atmosfera primitiva i ja estava present en el proto-oceà en una concentració relativament alta.

La quantitat (concentració de massa) de sals dissoltes en una certa quantitat d’aigua marina es denomina salinitat. La salinitat de l’oceà obert és d'aproximadament 3,5%. Això significa que 1000 g -corresponents a 976 ml- d’aigua marina contenen 35 g de sals dissoltes. La mar Bàltica conté una mitjana de 0,8%, la mar del Nord 3,0%, la Mediterrània 3,8% i el mar Mort 28% de sals. Les diferències notables en la salinitat d’aquests cossos d’aigua resulten de la interacció del clima regional (humit vs. àrid) i l’amplada de les seves connexions amb l’oceà obert o si existeix aquesta connexió (vegeu també la salinitat dels mars interiors).

L'obtenció

L'obtenció de sal marina es realitza només a les vores de masses d'aigua amb almenys salinitat oceànica normal i on hi ha condicions climàtiques favorables almenys de manera estacional (temperatures suficientment altes, sol, vent, molt poca precipitació). En aquestes costes o ribes, tradicionalment es canalitza l'aigua de mar o d'un llac a basses o llacs artificials i plans, anomenats salines. Aquestes basses sovint mostren una coloració intensament vermella a violeta degut a bacteris halòfils, amants de la sal. Mitjançant l'evaporació de l'aigua sota la influència del sol i el vent, augmenta la concentració de sal del líquid restant (salmorra). A mesura que augmenta la concentració, la salmorra es trasllada fins que, per l'eliminació de l'aigua restant o per la seva dessecació, queden les capes de sal cristal·litzada. Els saliners recullen aquesta sal de manera mecànica o manual i l'emmagatzemen en munts. Es calcula que la sal marina representa aproximadament el 30 per cent de la producció mundial de sal, la resta és sal gema.

Preguntar:

1. Busca a les grans roques la sal marina. Quan la trobis, pots descriure en quins punts s'acumula la sal marina.

2. Pots treure la sal marina de les roques amb les mans? (Rascant-ho) Si és així, com es sent i en quina quantitat es dissol?

3. Quina quantitat de sal marina en quilograms creus que podria trobar-se en una roca? (Descriu la quantitat basant-te en la roca que has triat)

4. Com arriba la sal marina a aquesta zona?

5. Opcional: fer-te una foto teva o un objecte a les pedres amb el mar de fons.

Envia la teva resposta a earth.alec2005@gmx.net o directament al meu perfil. Pots iniciar sessió immediatament. Si hi ha algun error, posa't en contacte amb mi de seguida i podrem corregir-lo junts.