Exposo aquest catxé per denunciar l'aprofitament i la expoliació d'aquestes restes arqueològiques, possiblement no reconegudes per les administracions oficials, per què ni tan sols s'han parat a observar quin tipus de roques han extret de la muntanya ni la seva funció, de manera indiscriminada per a poder formar aquest mur. Es tracta de vestigis arqueològics d'antigues civilitzacions possiblement de l'època ibera o molt anteriors a aquestes. I formen part del nostre patrimoni històric, per tant, agrairïa un reconeixement especial en aquest lloc per part de les autoritats arqueològiques.
Com es pot veure a la roca, podem trobar tota una sèrie de cassoletes ritualístiques que suposadament es feien servir per a guardar algun tipus d'objecte amb les seves pròpies canals que conduïen el líquid per aquestes canalitzacions, possiblement per recollir sang humana o d'animals en aquestes pedres de sacrificis o per a recollir l'aigua de pluja i emprar-la per als seus rituals pagans pre-cristians. Sens dubte són altars ritualístics d'una civilització tan antiga com el món que estan impregnats d'una energia molt ancestral..
El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats. Els elements constructius no es col·locaven formant filades, com en les construccions ciclòpies, sinó que s'utilitzaven grans blocs allargats que es disposaven en posició vertical. El terme procedeix de les paraules gregues mega (μεγας), "gran" i lithos (λιθος), "pedra".
Teoria sobre el Megalitisme
A principis del segle xx, alguns especialistes creien que tots els megàlits corresponien a una cultura megalítica global (hiperdifusionisme de Grafton Elliot Smith i William James Perry), però aquesta teoria va ser rebutjada gràcies als sistemes de datació moderns (carboni-14, dendrocronologia, etc.), que van permetre establir que el megalitisme no és un fenomen sincrònic a escala mundial.
Avui dia es considera que el megalitisme és un tret cultural que va ser adoptat per diferents cultures d'arreu del món, en diferents moments, sia per transmissió cultural a partir de grups humans propers o per innovació pròpia. Tampoc es teoritza ja, per tant, sobre l'existència d'una cultura megalítica europea; tot i que les diferents manifestacions del megalitisme europeu tenen segurament un origen comú.
En termes generals, es pot afirmar que totes les construccions megalítiques d'arreu de món estan vinculades a comunitats humanes amb una economia basada en l'agricultura. El dret d'explotació de les terres de conreu és, per a aquestes societats, de vital importància, i els megàlits exerceixen, a banda del seu ús funerari o cerimonial, una funció de fites territorials.
Megalitisme a Europa, la Mediterrània occidental i el Magrib.
El megalitisme europeu es va estendre per l'oest d'Europa, la Mediterrània occidental i el Magrib des del neolític fins a l'edat del bronze.
Grans monuments megalítics es troben disseminats per bona part d'Europa occidental, però els focus més importants es troben a Bretanya, sud d'Anglaterra i Irlanda, i sud d'Espanya i Portugal.
Aquest fenomen s'identifica essencialment amb la construcció de tombes monumentals col·lectives anomenades dolmens (en bretó, taula de pedra), a l'interior de les quals es van anar dipositant successivament els morts d'un grup humà, apartant-se acuradament els ossos dels anteriors difunts a mesura que nous individus eren col·locats a l'interior. Era habitual que els difunts s'acompanyessin d'un aixovar funerari.
Sobre les cassoletes ritualístiques..
També poguessin estar relacionats amb el costum ancestral que en els Solsticis d'Estiu i Hivern i l'alineació d'algunes estrelles en concret, de vegades ens senyalen punts cardinals i també poden tenir a veure en fer culte als morts, a les pedres considerades sagrades, es ruixaven aquests forats amb oli que prenien i quan es recollia es consumia per emprar-lo com a remeis.
Una de les qüestions que porten de cap als arqueòlegs des de fa molt de temps són les anomenades cassoletes. Les cassoletes són petits buits circulars llaurats a la roca. Però no són qualsevol forat llaurat a la roca. Els qui freqüenten els paisatges rocosos, sobretot els granítics, hauran observat sovint grans piletes, més grans o més petites, que d'una en una o diverses amb mides diferents, apareixen en roques planes, sovint plenes d'aigua quan ha plogut. A les més comunes se'ls anomena a molts llocs “marmites de gegant”.
Habitualment les ha anat creant la natura amb el temps, sense que l'home hagi intervingut per a res. És cert, però, que algunes presenten circumstàncies i característiques que fan sospitar que, sobre una base natural, algú en algun temps i per alguna circumstància les ha transformat per alguna cosa i alguna cosa que no coneixem. No em referiré a aquestes piquetes o grans cassoletes aquí, sinó a d'altres molt més petites (amb un diàmetre aproximat d'entre 10 i 15 cm) que solen trobar-se agrupades en conjunts de cinc o deu, però també de vegades en grups de diverses desenes . El més curiós és que aquestes coses es donen a tot el món i resulta sorprenent en principi que sent així no haguem trobat el seu significat per més que s'hagi buscat.
Apareixen a dalt de muntanyes, en roques singulars, en punts molt concrets amb una visibilitat determinada, en roques lligades als grans monuments megalítics i en roques on a més hi ha altres gravats molt expressius de la ideologia de l'antiguitat. Possiblement la seva comesa fos variada i per això no siguem capaços de trobar-li el significat concret. El primer i més important en aquests casos és saber destriar el que ha fet la naturalesa del que no ho és. Quan estem segurs del segon és quan comença la investigació arqueològica.
Alguns investigadors estan explotant ara la relació entre determinats casos i les visions del cel a l'antiguitat. Amb mecanismes de mesura moderns estan trobant relacions evidents entre fenòmens periòdics de tipus climàtic (equinoccis, solsticis…) i alguns casos de cassoletes. Això no deixa de ser lògic en unes societats, les prehistòriques, que no tenien rellotge de polsera, ni de paret, ni de sorra, ni calendaris com els que fem servir avui. Sabien de la periodicitat dels fenòmens al cel perquè els veien i havien de marcar pistes per detectar-los. Ho feien així, primer, perquè el cel era per a ells un misteri infinit (per això inventessin la religió com a resposta explicativa a les seves incerteses de tota mena) i després perquè coneixien l'acció dels fenòmens del cel i els mitjans de subsistència.
Moltes de les tasques de la seva economia agrària estaven basades en els cicles del sol, per tant calia conèixer-los amb exactitud. Això es feia de vegades cercant llocs on era més fàcil veure la relació entre el cel i la terra. Evidentment aquests llocs es convertien en llocs sagrats i com a tals, tenint en compte que el seu ús era durant molt de temps, es deixaven marques unes vegades simbòliques i altres destinades a marcar pistes per a la detecció dels fenòmens celestes que els interessessin. Algunes d'aquestes marques eren les cassoletes al·ludides i en què a través del seu estudi sembla evident que almenys les d'alguns punts tenien a veure amb l'observació fenòmens celestes. Però en altres no, la qual cosa indica que la seva comesa no era una sinó variada.
Font: https://bejar.biz/paseos-arqueologia-comarca-bejar-8-cazoletas-talla
Jaciment de Arabilejo, Yecla - Múrcia.
Alguns com aquests exemples de cassoletes ritualístiques, són tallades a la roca amb la seva pròpia canal que era per on passava el líquid. Com es pot veure s'aprecia que està en un altar de lloc elevat i normalment orientat cap al mar, ja que, l'aigua és un element sagrat i que propicia la de vida.
La cultura pre-cristiana és molt més extensa i important del que ens creiem, les pedres són com un llibre obert al passat i a les antigues civilitzacions i cal un coneixement i un estudi profund per a poder reconèixer els signes que són d'interès arqueològic dels que no ho són i malauradament en aquest país, estem anys llum de poder reconèixer el nostre patrimoni ancestral perquè les autoritats creuen que aquestes marques són fruit de l'erosió o de les casualitats de la naturalesa quan realment no és així, perquè hi ha una intencionalitat litúrgica i ritualística al redere però com veieu, han agafat alguns altars ritualístics i alguns menhirs per a poder decorar el mur de manera rústica sense respectar el valor del qual això suposa obviant tot tipus d'interès patrimonial històric, una llàstima realment.