Bon dia i bon hora, geocachers!
Avui us porto per un tram del camí antic que portava des de Vallvidrera fins a Montserrat.
El GR 96 també conegut com el camí “Romeu a Montserrat“ es una travessa d’uns 57 kilòmetres, de Barcelona, en concret de Vallvidrera (Peu de Funicular), al Monestir de Montserrat.
Es tracta d’un sender de llarga tradició històrica, molt transitat antigament pels romeus que pelegrinaven cap a Santiago de Compostel·la i feien parada a la muntanya sagrada de Montserrat. De fet, hi ha notícies documentades des del 1342, per unes reformes ordenades pel rei Pere III el Cerimoniós. La ruta s'estén al llarg de més de 57 quilòmetres, majoritàriament per la comarca del Vallès Occidental. Els seus punts més atractius són el parc de Collserola, amb el pantà de Vallvidrera, i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A més, travessa, entre d'altres, les ciutats de Terrassa i Rubí i acaba al Monestir.
Tot el camí descrit a la wikipedia. https://ca.wikipedia.org/wiki/GR_96
El monestir de Santa Maria de Montserrat és de tots els monestirs benedictins fundats a Catalunya el que ha tingut un creixement més tardà i, a la vegada, el que ha arribat a un més alt fervor popular, fins a convertir-se en els darrers segles en una de les imatges més representatives de la tradició catalana. Es pot dir que no hi ha hagut una altra entitat, ni religiosa ni laica, ni un altre indret del país que hagi impactat amb més força en l’imaginari col·lectiu del poble català.
Els pelegrinatges i les romeries, ja siguin individuals o col·lectives, són fenòmens presents a totes les èpoques, cultures i religions.
En els seus orígens, els pelegrins eren els fidels que anaven a Galícia i els romeus els que es dirigien cap a Roma. Amb el temps, però, hom tendí a confondre ambdós termes, de manera que finalment tant els pelegrinatges com els romiatges van esdevenir marxes de més o menys durada, que poden obligar el pelegrí o romeu a caminar durant mesos, o potser anys, i a travessar regions estranyes i països desconeguts abans d’arribar a la seva destinació. En la pràctica, doncs, tant el pelegrí com el romeu, evoquen la imatge d’una persona devota que camina cap a un santuari, llunyà o proper, on hi ha una imatge o una relíquia a les quals s’atribueix la capacitat d’obrar miracles i que hom venera. El fidel, en definitiva, fa el viatge, que pot ser més curt o més llarg, amb l’objectiu de demanar favors personals o col·lectius, en unes ocasions, o bé complir alguns vots o penitències, en altres.