El massís del Pedraforca es troba a cavall de les comarques del Berguedà i l’Alt Urgell, al sud de la serralada del Cadí i al nord de les serres del Verd i d’Ensija. Ens trobem en una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.
Aquest caràcter emblemàtic és conseqüència, en gran part, de la forma molt peculiar de la muntanya, la qual s’alça de manera impressionant en una àrea molt petita. En només tres quilòmetres de base, el massís s’eleva prop de 1.300 m fins a arribar als 2.498 m del Pollegó superior.
L’any 1982 va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
FORMACIÓ GEOLÒGICA
El massís del Pedraforca és el resultat de l'orogènesi alpina a l'igual que la resta del Pirineu; però els plegaments i el posterior encavalcament que van patir els sediments, juntament amb l'erosió final han donat com a resultat una estructura geològica especial en aquesta zona.
Entre 230 i 144 millones de años: Es dipositen materials del triàsic i del juràssic damunt de roques més antigues.
Entre 144 i 99 milions d’anys: Durant el cretaci inferior, una sèrie de fractures en el terreny creen uns blocs enfonsats on es dipositen els sediments d’aquesta època, principalment calcàries i algunes margues.
Entre 99 i 75 millones de años: Es dipositen els primers sediments del cretaci superior damunt dels blocs anteriors que fossilitzen les fractures.
Entre 75 i 69 milions d’anys: A finals del cretaci superior, s’inicia la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i europea que provoquen la formació de la serralada Pirinenca. A mesura que les dues plaques es van acostant, les falles es converteixen en encavalcaments: els materials més antics s’enfilen damunt dels sediments més moderns i es produeixen mantells de corriment. Així es forma el mantell superior del Pedraforca.
Entre 69 i 66 milions d’anys: Aquest mantell superior del Pedraforca, format per calcàries del cretaci inferior, es continua desplaçant per sobre dels materials del cretaci superior. Quan el mantell deixa de desplaçar-se, queda fossilitzat pels conglomerats del garumnià, ara fa uns 66 milions d’anys.
Entre 33 i 25 milions d’anys: Després d’un llarg període de sedimentació durant l’eocè, els materials del bloc inferior es convertiran en un nou mantell (mantell inferior del Pedraforca) i tot plegat (mantells superior i inferior) se situa damunt dels materials eocènics del Cadí.
Durant els darrers milions d’anys: L’erosió (aigua, vent i successius cicles glaç-desglaç) dels relleus originals ha modelat el relleu actual.
COMPOSICIÓ GEOLÒGICA
La muntanya del Pedraforca està formada per dues barres potents de calcàries (pollegons) separades a l’enforcadura per una capa de margues (enforcadura). Com que les calcàries són més dures que les margues, l’erosió diferencial d’unes i altres ha conferit aquesta forma de forca tan característica i ha donat lloc a les tarteres situades a banda i banda de l’enforcadura.
Si, des de les coordenades, centrem l’atenció als diferents elements que configuren la panoràmica, podem detectar les següents característiques :
.- A la dreta del coll de Verdet hi ha unes capes plegades en forma còncava, formant el que s’anomena un plec sinclinal.
.- A la part baixa, s’observen unes capes de calcàries inclinades cap el Sud.
.- A la dreta es situa la serra del Cadí, formada també per capes de calcàries inclinades cap el Sud.
.- A la zona de Saldes, a la part Sud de la muntanya, apareixen unes capes de color gris, que corresponen als carbons que s’explotaven a les mines.
.- A l’extrem esquerra de la panoràmica es mostren els conglomerats vermells del coll de Trapa.
Tots aquests elements formen part de les diferents unitats geològiques que conformen el Pedraforca :
.- Mantell Superior del Pedraforca. (a la part més alta)
.- Mantell Inferior del Pedraforca (per sota)
.- Mantell del Cadí (la més inferior)
Analitzant l’edat mitja de cada unitat o mantell, es pot detectar que la situada a la part més alta és la més antiga (110 Ma), mentre que la situada a la part baixa és la més moderna (70 Ma). Aquest fet no concorda amb el principi de la superposició dels sediments, doncs indica que els sediments de la part baixa haurien de ser més antics que els de la part alta.
La resposta a aquesta qüestió es troba en la tectònica: quan es van formar els Pirineus, les forces compressives van amuntegar diferents mantells de corriment, que es van anar emplaçant un per sota de l’altre.
Què és un mantell de corriment?
Els mantells de corriment són estructures tectòniques formades durant períodes en els que les roques pateixen esforços compressius importants. Com a resultat d’això, es generen falles inverses de baix angle (poc inclinades) que posen roques antigues per sobre de roques més modernes.
L’orogènesi herciana va consistir en un gran procés de construcció del relleu, originat pel xoc de dues grans plaques tectòniques. La manera en que es forma el relleu quan xoquen dues plaques consisteix en deformar i apilar les roques, unes sobre les altres. Durant aquest procés les roques es dobleguen formant plecs i es trenquen formant falles.
Una falla inversa (compressiva) provoca que un bloc de roca s’elevi per sobre d‘un altre. Si el bloc continua movent-se per sobre, en sentit horitzontal, aleshores s’anomena encavalcament. El resultat d’aquest tipus d’estructures produeix que roques d’edat més antiga es situïn per sobre de roques més modernes. (mantell de corriment).
Aquesta explicació permet comprendre com és que en el Pedraforca aflorin materials de 110 Ma (Mantell Superior)per sobre de materials més moderns amb 70 Ma (Mantell Inferior).
La panoràmica del Pedraforca des de les coordenades mostra, d’una manera molt còmode i entenedora, els trets generals de l’estructura del Pirineu oriental formada per grans encavalcaments i plecs.
En aquest tall geològic simplificat des dels Pirineus fins a la costa, a la dreta, podem veure les diverses estructures apilades (mantells de corriment) que formen els Pirineus i el Pedraforca.
Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail privat (macdigisc(arroba)gmail.com), les següents qüestions:
Q1.- Quina és la causa de que el massís del Pedraforca tingui forma de forca?
A. A que són dues muntanyes diferents.
B. Al mantell de corriment.
C. A l'erosió diferencial.
D. Al plec sinclinal de la dreta.
Q2.- Explica a què es denomina, en Geologia, mantell de corriment?
Q3.- A les coordenades i veient la panoràmica del Pedraforca i de la serra de Cadí, un nen de 10 anys et pregunta:
Com s'han format aquestes muntanyes?
Envieu-me la resposta tenint en compte que la teva explicació és per a un nen de 10 anys, és a dir, no hauries d’emprar cap paraula tècnica ni termes geològics i només has de fer servir conceptes senzills que pugui entendre un nen d'aquesta edat.
Q4.- En las coordenades podràs contemplar una panoràmica magnífica del Pedraforca lluint la seva forca i els seus dos magnífics pollegons, el superior i l'inferior, un més alt que l'altre.
Quina diferència d'alçada (m) hi ha entre els dos, segons el mapa del panell informatiu?
Fonts : .- “ELS TRESORS GEOLÒGICS DEL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ”
Albert Martinez / Marc Tudela - ITINERARIS GEOLÒGICS - 2013
.- “PARATGE NATURAL D'INTERES NACIONAL DEL MASSIS DEL PEDRAFORCA”
Generalitat de Catalunya - Direcció Generel del Medi Natural.
El macizo del Pedraforca se encuentra a caballo entre las comarcas del Berguedà y el Alt Urgell, al sur de la sierra del Cadí y al norte de las sierras del Verd y de Ensija. Nos encontramos en una de las zonas naturales más emblemáticas de Cataluña, con una gran riqueza biológica enmarcada en un contexto geológico único.
Este carácter emblemático es consecuencia, en gran parte, de la forma muy peculiar de la montaña, que se alza de manera impresionante en un área muy pequeña. Con sólo tres kilómetros de base, el macizo se eleva desde cerca de 1.300 m hasta llegar a los 2.498 metros del Pollegó superior.
En el año 1982 fue declarado Paratge Natural d’Interès Nacional por el Parlament de Catalunya i forma parte del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
FORMACIÓ GEOLÒGICA
El massís del Pedraforca és el resultat de l'orogènesi alpina a l'igual que la resta del Pirineu; però els plegaments i el posterior encavalcament que van patir els sediments, juntament amb l'erosió final han donat com a resultat una estructura geològica especial en aquesta zona.
Entre 230 i 144 millones de años: Se depositan materiales del triásico y del jurásico sobre rocas más antiguas.
Entre 144 i 99 millones de años: Durante el cretáceo inferior, una serie de fracturas en el terreno crean unos bloques hundidos donde se depositan los sedimentos de esta época, principalmente calizas y algunas margas.
Entre 99 i 75 millones de años: Se depositan los primeros sedimentos del cretáceo superior encima de los bloques anteriores que fosilizan las fracturas.
Entre 5 i 69 millones de años: A finales del cretáceo superior, se inicia la colisión entre las placas tectónicas ibérica y europea que provocan la formación de la cordillera Pirenaica. A medida que las dos placas se van acercando, las fallas se convierten en solapes: los materiales más antiguos se suben encima de los sedimentos más modernos y se producen mantos de corrimiento. Así se forma el manto superior del Pedraforca.
Entre 69 i 66 millones de años: Este manto superior del Pedraforca, formado por calizas del cretácico inferior, se continúa desplazando por encima de los materiales del cretáceo superior. Cuando el manto deja de desplazarse, queda fosilizado por los conglomerados del garumniense, hace unos 66 millones de años.
Entre 33 i 25 millones de años: Después de un largo periodo de sedimentación durante el eoceno, los materiales del bloque inferior se convertirán en un nuevo manto (manto inferior del Pedraforca) y todo ello (mantos superior e inferior) se sitúa encima de los materiales eocénicos del Cadí.
Durante los últimos millones de años: La erosión (agua, viento y sucesivos ciclos hielo-deshielo) de los relieves originales ha modelado el relieve actual
COMPOSICIÓN GEOLÒGICA
La montaña del Pedraforca está formada por dos barras potentes de calizas (pollegons) separadas en la horquilla por una capa de margas (enforcadura). Como las calizas son más duras que las margas, la erosión diferencial de unas y otras ha conferido esta forma de horca tan característica y ha dado lugar a las tarteras situadas a ambos lados de la horquilla.
Si, desde las coordenadas, centramos la atención a los diferentes elementos que configuran la panorámica, podemos detectar las siguientes características:
.- A la derecha del coll de Verdet hay unas capas plegadas en forma cóncava, formando lo que se llama un pliego sinclinal.
.- En la parte baja, se observan unas capas de calizas inclinadas hacia el Sur.
.- A la derecha se sitúa la sierra del Cadí, formada también por capas de calizas inclinadas hacia el Sur.
.- En la zona de Saldes, en la parte Sur de la montaña, aparecen unas capas de color gris, que corresponden a los carbones que se explotaban en las minas.
.- En el extremo izquierdo de la panorámica se muestran los conglomerados rojos del coll de Trapa.
Todos estos elementos forman parte de las diferentes unidades geológicas que conforman el Pedraforca:
.- Manto Superior del Pedraforca. (en la parte mas alta)
.- Manto Inferior del Pedraforca (por debajo)
.- Manto del Cadí (la mas inferior)
Analizando la edad media de cada unidad o manto, se puede detectar que la situada en la parte más alta es la más antigua (110 Ma), mientras que la situada en la parte baja es la más moderna (70 Ma). Este hecho no concuerda con el principio de la superposición de los sedimentos, pues indica que los sedimentos de la parte baja deberían ser más antiguos que los de la parte alta.
La respuesta a esta cuestión se encuentra en la tectónica: cuando se formaron los Pirineos, las fuerzas compresivas amontonaron diferentes mantos de corrimiento, que se fueron emplazando uno por debajo del otro.
¿Qué es un manto de corrimiento?
Los mantos de corrimiento son estructuras tectónicas formadas durante periodos en los que las rocas sufren esfuerzos compresivos importantes. Como resultado de ello, se generan fallas inversas de bajo ángulo (poco inclinadas) que ponen rocas antiguas por encima de rocas más modernas.
La orogénesis herciana consistió en un gran proceso de construcción del relieve, originado por el choque de dos grandes placas tectónicas. La manera en que se forma el relieve cuando chocan dos placas consiste en deformar y apilar las rocas, unas sobre otras. Durante este proceso las rocas se doblan formando pliegues y se rompen formando fallas.
Una falla inversa (compresiva) provoca que un bloque de roca se eleve por encima de otro. Si el bloque continúa moviéndose por encima, en sentido horizontal, entonces se denomina solapamiento. El resultado de este tipo de estructuras produce que rocas de edad más antigua se sitúen por encima de rocas más modernas. (manto de corrimiento).
Esta explicación permite comprender cómo es que en el Pedraforca afloren materiales de 110 Ma (Manto Superior) por encima de materiales más modernos con 70 Ma (Manto Inferior)
La panorámica del Pedraforca desde las coordenadas muestra, de una manera muy cómoda y comprensible, los rasgos generales de la estructura del Pirineo oriental formada por grandes solapamientos y pliegues.
En este corte geológico simplificado desde los Pirineos hasta la costa, a la derecha, podemos ver las diversas estructuras apiladas (mantos de corrimiento) que forman los Pirineos y el Pedraforca.
Para registrar este earthcaché teneis que responder, via mail privado (macdigisc(arroba)gmail.com), las siguientes cuestiones:
Q1.- Qual es la causa de que el Pedraforca tenga forma de horca?
A. A que son dos montañas diferentes.
B. Al manto de corrimiento.
C. A la erosión diferencial.
D. Al pliego sinclinal de la derecha.
Q2.- Explica a que es denomina, en Geologia, manto de corrimiento?
Q3.- En las coordenadas y viendo la panorámica del Pedraforca y de la sierra de Cadí, un niño de 10 años te pregunta:
Como se han formado estas montañas?
Envíame la respuesta teniendo en cuenta que tu explicación es para un niño de 10 años, es decir, no deberías utilizar ninguna palabra técnica ni términos geológicos y sólo tienes que usar conceptos sencillos que pueda entender un niño de esta edad.
Q4.- En las coordenadas podrás contemplar una panoràmica magnífica del Pedraforca luciendo su horca y sus dos magníficos "pollegons", el superior y el inferior, uno más alto que el otro.
¿Qué diferencia de altura (m) hay entre los dos, según el mapa del panel informativo?
The mountain of Pedraforca sits on the border of two districts: the Bergadà and the Alt Urgell, South of the Cadí range and North of the ranges of Verd and Ensija. We are in one of the most emblematic natural areas of Catalonia, with biological riches framed in a unique geological context.
This iconic character is due, largely, to the very peculiar shape of the mountain, which rises dramatically in a very small area. In just three kilometres away from its base, the massif rises about 1,300 m until you reach the 2,498 meters at its highest peak above (called el Pollegó Superior).
In 1982 it was declared a Natural Site of National Interest by the Parliament of Catalonia and is part of the Natural Park of Cadí -Moixeró
GEOLOGICAL FORMATION
The massif of Pedraforca is the result of alpin orogenesis just as the rest of the Pyrenees; but the folds and the subsequent thrust which the sediments suffered, together with the final erosion have resulted in a very special geological structure in this area.
Between 230 and 144 million years ago: The materials from the late Triassic and the early Jurassic were deposited over older rocks.
Between 144 and 99 million years ago: During the early Cretaceous, a series of fractures in the ground created sunken blocks over which the sediments from this period had been deposited, mainly limestone and some loams.
Between 99 and 75 million years ago: the first Cretaceous sediments were deposited over the previous blocks that fossilized the fractures.
Between 75 and 69 million years ago: At the end of the late Cretaceous started the collision between the Iberian and European tectonic plates that cause the formation of the Pyrenean mountain range. As the two plates were approaching, the faults became thrusts: the oldest materials perched above the more modern sediments and produced landslide mantels. So this is how the upper mantle of Pedraforca was formed.
Between 69 and 66 million years ago: the upper mantle of Pedraforca, formed by early Cretaceous limestones, keeps moving above the materials from the late Cretaceous. When the mantle stoped moving, it became fossilized by conglomerates of late Cretaceous facies, about 66 million years ago.
Between 33 and 25 million years ago: After a long period of sedimentation during the late Eocene, the materials of the lower block became a new mantle (lower mantle of Pedraforca) and the whole structure (top and bottom mantels)was placed above the Eocenic materials of the Cadi.
During the past million years since then: the erosion (water, wind and ice-thaw cycles following) of the original relay has shaped the current relief.
GEOLOGICAL COMPOSITION
The mountain of Pedraforca is formed by two powerful bars of limestones (pollegons) separated at the junction by a layer of loams (junction). Because the limestones are more harsh than the loam, the differential erosion between them has conferred this form of fork so characteristic and has given rise to screes located on either side of the junction.
From the coordinates if we focus our attention to the various elements that make up the panorama, we can detect the following features:
- On the right side of the col of Verdet there are some folded , concave-shaped layers, forming what is called a synclinal fold.
- At the bottom, there are a few layers of limestone sloping Southwards.
- To the right is the Cadí range, formed by layers of limestone sloping to the South.
- In the area of Saldes, in the southern part of the mountain, there are a few gray layers, which correspond to the charcoal that was exploited in the mines.
- In the far left the panorama shows the Red conglomerates of the col of Trapa.
All these elements are part of different geological units that make up the Pedraforca:
-Upper Mantle of Pedraforca. (at the upper part)
-Lower Mantle ofPedraforca (below)
-Mantel of Cadí (the lowest part)
Analyzing the average age of each unit or mantle, one can detect that located in the highest part is the oldest (110 M years), while at the bottom is the most modern (70 M years). This fact does not accord with the principle of the superposition of the sediments, which says that the sediments of the lower part should be older than those at the top.
The answer to this question is in the plate tectonics: when the Pyrenees were formed, compressive forces piled up various landslide mantels, which were placing one below the other.
What is a landslide mantel?
Landslide mantels are tectonic structures formed during periods in which the rocks undergo important compression efforts. As a result of this reverse faults are generated, low-angle (not slanted) that put old rocks above those more modern.
The Herzian orogeny consisted of a large process of construction of the relief, caused by the collision of two big tectonic plates. The way in which the relief is formed when two plates collide is in deforming and stacking the rocks, one of the kind over the other. During this process the rocks are folded forming folds and also break forming faults.
A reverse fault (compressive) causes a block of rock to rise above another. If the block is moving over, horizontally, then is called a nappe. The result of this type of structures is that the oldest age rocks are located above most modern rocks. (landslide mantle).
This is the explanation to understand how it is that in the Pedraforca emerge materials of 110 M years (Upper Mantle) over the most modern materials 70 M years old (Lower Mantle)
The panorama of the Pedraforca from the coordinates shows, in a very easily understandable way, the general features of the structure of the Eastern Pyrenees formed by large thrusts and folds.
In this simplified geological cut from the Pyrenees up to the coast, to the right, you can see the various stacked structures (landslide mantels) that constitute the Pyrenees and the Pedraforca.
To register this earthcaché you must answer, via private mail (macdigisc(at)gmail.com), the following issues:
Q1.- What is the cause the massif of Pedraforca has form of a fork?
A. They are two different mountains.
B. To the landslide mantle.
C. To a differential erosion.
D.To the Synclinal fold on the right.
Q2.- Explain what is called, in geology, a landslide mantle?
Q3.- To the coordinates and seeing the panorama of the Pedraforca and the de Cadí range, a 10-year-old boy asks:
How these mountains were formed?
Send the answer considering that your explanation is for a 10 year-old child, that is to say, you should not use any technical word or geological term and just use simple concepts that can understand a child this age.
Q4.- In the coordinates you can see a magnificent panoramic of the Pedraforca showing her fork and his two gorgeous "pollegons", the upper and the lower, one higher than the other.
What height difference (m) are there between the two, according to the information panel map?
