CASTELLANO
Historia
La población posee un denso pasado histórico que ha dejado abundantes vestigios. Las primeras huellas de actividad humana en el término proceden del Neolítico. En el llamado Camp de les Lloses se descubrieron los restos de un Vicus romanorepublicano de los ss. II - I a. C. Parece haber tenido un origen ibero (ss. V-III a. C) el asentamiento en la cima del cerro que domina la población, alrededor de la iglesia de San Andrés (documentada desde 888 o 889) y del llamado castillo de Tona (en realidad una torre cuadrada cuya finalidad exacta se desconoce). Posteriormente surgió otro núcleo de población alrededor de la iglesia de Santa Maria del Barri (conocida desde 1011), al pie de la montaña. A lo largo de los siglos se desarrolló un nuevo núcleo de población en la parte más llana que quedó consolidado a principios del s. XIX con la construcción de la nueva iglesia parroquial.
El descubrimiento de aguas medicinales provocó en el último tercio del siglo XIX la aparición de balnearios y segundas residencias que convirtieron a Tona en lugar de veraneo de la burguesía barcelonesa. Llegó a tener cuatro balnearios, Codina, Ullastres, Roqueta y la propiedad Segalés, de aguas sulfurosas. Hoy sólo subsiste el Codina, a la salida del pueblo en dirección a Collsuspina.
Lugares de interés
CATALÀ
Història
La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, des del 1874 i durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d'estiueig, amb la fundació del diversos balnearis (Balneari Ullastres & Co, Balneari Segalers, Balneari Roqueta i Balneari Codina).[1] Els balnearis varen tenir un gran impacte econòmic en la població, van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble,[2] i varen convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre.[3]
A més a Tona també hi ha diverses torres modernistes com les torres Llussà i la Torre Simon totes elles de l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre i col·laborador de Lluís Domènech i Montaner). Però el canvi d'hàbits del turisme i l'avenç de la medicina van provocar la decadència d'aquesta activitat. Així, doncs, el municipi es va transformar a partir dels anys 70, ja que la seva població s'incrementà notablement a causa del desenvolupament industrial. En els últims anys Tona ha recuperat aquest caràcter de vila d'estiueig i residencial amb la rehabilitació dels hotels en residències per a la tercera edat.
L'entorn de Tona encara conserva molts espais naturals, i pels seus entorns s'hi pot observar un paisatge agrícola però alhora natural com són els turons típics de la Plana de Vic i la seva vegetació
Llocs d'interès
Panoràmica de Tona vista des del castell
DESCARREGAR GRAELLA AQUI