"Salvem La Mussara i tota la terra. Nomès en tenim una." Aquest va ser un crit de guerra ecologista als setanta, i evidentment en plena vigència pels segles dels segles.
"Estimo aquesta terra com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva que cada jorn m’encén i em pren,
pell a pell ens compartim, cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta, mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds, pas a pas la reconec
i en l’amor la sento altiva i tendra."
(...)
Cada cop que passo per davant d'aquest punt i m'endinso en aquests paratges i d'altres, un enorme sentiment de respecte s'apodera de mi, i fa que en tingui cura d'aquesta herència que tenim el deure de preservar: la nostra terra.