Com arribar-hi
Ruta a peu fins les cuïnes d'en Rocaguinarda. Les coves on, segons la llegenda, es reunien en Rocaguinarda i la resta de Bandolers. La ruta parteix del coll de Taradell fins a l'Enclusa (cim més alt de Taradell). D'aquí segueix un sender fins que finalment ens trobarem la cinglera que puja des del poble de Taradell. Des de la cinglera, al costat d'un pi solitari, trobarem una canal per on podrem descendir fins a les cobes que es troben sota la singlera. Les cobes costa veure-les des de la carretera, i encara més des del camí. No les veurem fins que no haguem baixat per la canal. És una zona de bosc de matolls, per tant és recomenable no fer-la amb molt sol, ja que no hi ha ombres per resguardar-se. Ruta fàcil. Es pot fer en una 1h. Aparcar el cotxe al coll de Taradell
Què és
Cuines d’en Rocaguinarda.- Són unes coves o cavitats, situades en una balconada o replà en mig d’un gran roquissar a les Sitges del Bou i sobre el bosc de Mansa. Aquestes tres cavitats, formades per l’erosió de les roques, l’han fet servit moltes vegades els pastors i caminants per aixoplugar-se, però especialment són famoses perquè varen servir d’amagatall a principis del segle XVI, del bandoler Perot Rocaguinarda. També durant la Guerra Civil, van ser utilitzades com a refugi pels perseguits.
Una mica d’història
Les Cuines d’en Roca Guinart rep aquest nom perquè en aquest indret es refugiava el gran bandoler Perot Rocaguinarda, nat a Oristà el 1582 i mort a Itàlia, poc després del 1635 com a capità dels Terços Espanyols per un indult que el rei li concedí el 1611. Vers el 1602 es tirà al bandolerisme i reuní una gran quadrilla, contra la qual es creà el 1605 una Santa Unió a Vic per a perseguir-lo en la qual ingressà el taradellenc Joan Reig, que dirigia un grup de cent homes de l’ Unió que tingué topades amb el bandoler i fou ferit per ell en una brega. Rocaguinarda es posà a les ordres de Carles de Vilademany, senyor del terme i castell de Taradell, que era el Cap del partit dels nyerros de Vic, oposat al partit dels cadells o gent més acostada a les autoritats que manaven Espanya. Per aquesta raó el terme de Taradell, sempre que el perseguien, era el seu refugi i certament es feia fort al lloc de les esmentades Cuines, es feia fonedís al bosc de Mansa era el lloc on es trobava segur. Estant allà fou quan un any va baixar amb els seus bandolers a la plaça de Taradell on feien ballades a la vesprada i els de Taradell, segurament, els de la Unió, acomiadaren els músics i ell els feu tornar per força i amb els seus bandolers s’afegiren a la festa. És el que ara recordem quan fem la festa d’en Toca-sons.