Skip to content

2. Alcoleja-Beniafé-Alcoleja: el puente Traditional Geocache

Hidden : 12/8/2016
Difficulty:
2 out of 5
Terrain:
1.5 out of 5

Size: Size:   micro (micro)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

Es una pequeña ruta, que lo que pretende es llevaros a una pequeña pedanía de la población de Alcoleja, donde se puede observar durante todo el camino restos moriscos como el puente o Beniafé.


Castellano

INFORME TÉCNICO SOBRE EL CAMINO VIEJO DE ALCOLEJA A BENIAFÉ PERTENECIENTE A LA ANTIGUA VÍA ÁRABE PENÁGUILA-CONFRIDES 

Tanto Alcoleja como Beniafé constituían dos de las alquerías del término del castillo de Penáguila con anterioridad a la conquista cristiana de 1245. Se trata, pues, de dos asentamientos creados en época andalusí y aunque no se han realizado todavía estudios detallados y específicos sobre los mismos, nada permite postular que se trate de casos particulares respecto a las pautas que la investigación reciente documenta en otros valles próximos: implantaciones de grupos bereberes y árabes que construyen terrazas irrigadas y establecen sus residencias en las inmediaciones de las mismas. La documentación sobre Beniafé, al tratarse de un lugar de señorío, es difícil de localizar. Como Alcoleja, fue un lugar habitado exclusivamente por musulmanes, después "moriscos" hasta la expulsión en 1609; Beniafé, sin embargo, parece haber mantenido generalmente un tamaño notablemente menor respecto a la población vecina: en 1574 sólo contaba con seis casas de moriscos.

De marzo de 1609 nos ha conservado una delimitación del término de Beniafé, siendo el señor Jerónimo Brisuela, caballero de Montesa: Siti te solatguet 'infra' términos generales villa de Penàguila Prout confrontatur, con una parte, cum termine te valle de Confrides te, con alia parte, cum termine loci de Ares, torrente sive barranch de Camarelles medio usque ad mojón de Alcoleja, confrontados in fluvio dicte de Alcoleja, in vía que tendido a dicte loco de Alcoleja ad locum de Benasau, te, con alia parte cum termine de Alcoleja torrente sive barranch de Cherquera te de Corbó in medio (ARV, Clero, leg, 16, caja 51).

Según el texto precedente los límites de Beniafé, antes de su inclusión de Alcoleja, eran: el término de Confrides, el de Ares -Barranc de Camarelles por medio_ hasta el mojón de Alcoleja situado junto al río de Alcoleja (Frainos) y el camino de Alcoleja a Benasau finalmente, los barrancos de la Xarquera y del Carbón. Dicho camino de Alcoleja a Benasau es un brazalete antiguo del camino a Beniafé originado en la confluencia con el camino de Viver, actualmente incluido en el núcleo urbano de Alcoleja. De hecho, el camino de Alcoleja a Beniafé no es más que un segmento de la antigua vía que iba de Penáguila a Confrides y más allá, formando parte así de una de las líneas de rigidez que estructuran el paisaje. La evaluación de este tramo vial de Alcoleja-Beniafé contempla dos niveles: el morfológico y el constructivo.

MORFOLOGÍA

Como puede apreciarse, el Camino Viejo coincide en su trazado con el de la acequia de riego de las huertas de Beniafé, actuando como límite entre el parcelario irrigado original (puede observarse la forma ancha y redondeada -orgánica- de las terrazas y un parcelario también irrigado, aunque después de la construcción inicial del sistema hidráulico, ya que la forma alargada de las parcelas responde al característico aterrazamiento de secano, paralelo a las curvas de nivel, no concebido inicialmente como espacio de huerta. Así, pues, el camino es un elemento generador de la morfología agraria y su trazado, necesariamente, debe ser coetáneo o anterior a la construcción y acondicionamiento de las terrazas y sistema de riego, lo que nos sitúa en el momento fundacional de la alquería, con toda seguridad antes del siglo X.

CONSTRUCCIÓN

Tal como se puede observar, el mantenimiento del empedrado en amplios tramos del camino confiere a este especial interés de cara a la investigación y un valor añadido como patrimonio histórico y paisajístico, conjunto en el que se intefra en el puente de Alcoleja sobre el Frainos. Este valor debe ser más apreciado en la medida que los últimos 30 años ha conocido una sistemática destrucción de vías de montaña empedradas en los valles del norte de la provincia de Alicante. Evidentemente, el empedrado no tiene por que ser el original, ya que los inevitables desperfectos producidos a lo largo del tiempo, especialmente los debidos a las avenidas torrenciales, han generado refacciones advertibles en la diversidad de pautas de colocación de los cantos. Llama la atención, sin embargo, la pervivencia de la disposición alineada con regularidad que, tanto en este como en otros caminos examinados en la Vall de Gallinera, es la que registra reparaciones posteriores. Este tipo de disposición en líneas es el más antiguo y orece un claro paralelismo con la técnica constructiva en alzado a base de hiladas regulares de piedras sobre lechada de cal que responde a un modo constructivo específicamente "morisco", drásticamente desaparecido tras la expulsión de 1609.

Josep Torró Arqueólogo, doctor en Geografía e Historia por la Universidad de Valencia Valencià

INFORME TÈCNIC SOBRE EL CAMÍ VELL D'ALCOLEJA A BENIAFÉ PERTANYENT A L'ANTIGA VIA ÀRAB PENÀGUILA - CONFRIDES 


Tant Alcoleja com Beniafé constituïen dos de les alqueries del terme del castell de Penàguila amb anterioritat a la conquista cristiana de 1245. Es tracta, pues, de dos assentaments creats en època andalusina i encara que no s'han realitzat encara estudis detallats i específics sobre els mateixos, res permet postular que es tracte de casos particulars respecte a les pautes que la investigació recent documenta en altres valls pròximes: implantacions de grups berbers i àrabs que construïxen terrasses irrigades i establixen les seues residències en les voltants de les mateixes. La documentació sobre Beniafé, al tractar-se d'un lloc de senyoriu, és difícil de localitzar. Com Alcoleja, va ser un lloc habitat exclusivament per musulmans –Després “moriscos”- fins a l'expulsió de 1609; Beniafé, no obstant això, pareix haver mantingut generalment un grandària notablement menor respecte a la població veïna: en 1574 només comptava amb sis cases de moriscos.

De març de 1609 se'ns ha conservat una delimitació del terme de Beniafé, sent el senyor Jeroni Brisuela, cavaller de Montesa: Siti et solatguet ‘infra' termes generals vila de Penàguila Prout confrontatur, ab una part, cum acabe et vall de Confrides et, ab alia part, cum acabe loci d'Ares, torrent sive barranch de Camarell mig usque ‘ad' molló d'Acoleja, confrontato ‘in' fluvio dicte d'Alcoleja, ‘in' via que tendit a dicte boig d'Alcoleja ‘ad' locum de Benasau, et, ab alia part cum acabe d'Alcoleja torrent sive barranch de Cherquera et de Corbó ‘in' mig (ARV, Clero, leg, 16, caixa 51).

Segons el text precedent els límits de Beniafé, abans de la seua inclusió a Alcoleja, eren: el terme de Confrides, el d'Ares –Barranc de Camarell per mig- fins al molló d'Alcoleja situat junt amb el va riure d'Alcoleja (Frainos) i el camí d'Alcoleja a Benasau i finalment, els barrancs de la Xarquera i del Carbó. El mencionat camí d'Alcoleja a Banasau és un braçal antic del camí a Beniafe originat en la confluència amb el camí de Viver, actualment inclòs en el nucli urbà d'Alcoleja. De fet, el camí d'Alcoleja a Beniafé no és més que un segment de l'antiga via que anava de Penàguila a Confrides i més enllà, formant part, així, d'una de les línies de rigidesa que estructuren el paisatge. L'avaluació d'este tram vial d'Alcoleja-Beniafé contempla dos nivells: el morfològic i el constructiu.

Morfologia

Com pot apreciar-se, el Camí Vell coincidix en el seu traçat amb el de la séquia de reg de les hortes de Beniafé, actuant com a límit entre el parcel·lari irrigat original (pot observar-se la forma ampla i arredonida –Orgànica- de les terrasses i un parcel·lari també irrigat, encara que després de la construcció inicial del sistema hidràulic, ja que la forma allargada de les parcel·les respon al característic aterrassament de secà, paral·lel a les corbes de nivell, no concebut inicialment com a espai d'horta. Així, doncs, el camí és un element generador de la morfologia agrària i el seu traçat, necessàriament, ha de ser coetani o anterior a la construcció i condicionament de les terrasses i sistema de reg, la qual cosa ens situa en el moment fundacional de l'alqueria, amb tota seguretat abans del segle X.

Construcció

Tal com es pot observar, el manteniment de l'empedrat en amplis trams del camí conferix a este un interés especial de cara a la investigació i un valor afegit com a patrimoni històric i paisatgístic, conjunt en què s'integra al pont d'Alcoleja sobre el frainos. Este valor ha de ser més apreciat en la mesura que els últims 30 anys ha conegut una sistemàtica destrucció de vies de muntanya empedrades en les valls del nord de la província d'Alacant. Evidentment, l'empedrat no té per que ser l'original, ja que els inevitables desperfectes produïts al llarg del temps, especialment els deguts a les avingudes torrencials, han generat refaccions advertibles en la diversitat de pautes de col·locació dels cantells. Crida l'atenció, amb tot, la pervivència de la disposició alineada amb regularitat que, tant en este com en altres camins examinats en Vall de Gallinera, és la que registra reparacions posteriors. Este tipus de disposició en línies és el més antic i oferix un clar paral·lelisme amb la tècnica constructiva en alçat a base de filades regulars de pedres sobre lletada de calç que respon a un mode constructiu específicament “morisc”, dràsticament desaparegut després de l'expulsió de 1609.

Josep Torró Arqueòleg, doctor en Geografia i Història per la Universitat de València.

Información sacada de: http://alcoleja.blogspot.com.es/2008/10/informe-tcnic-sobre-el-cam-vell.html
<h2 style="text-align:justify;"><span style="font-family:georgia,serif;"><span style="font-size:12px;">Sobre el caché:</span></span></h2>
<h2 style="text-align:justify;"><span style="font-family:georgia,serif;"><span style="font-size:12px;">

Sobre el caché:

Es un contenedor micro, mimetizado y camuflado en el entorno, sólo contiene logbook. Por favor, tratadlo con cuidado, me ha llevado tiempo, aunque parezca una tontería. Acordaros de llevar máquina de escribir. Espero que disfruiteis del paseo y del lugar.

Additional Hints (Decrypt)

Sbgb fcbvyre

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)