DESCRIPCIÓ

L’activitat que us proposem en aquesta nova entrega d’INDRETS de Sant Pere de Vilamajor és un viatge al passat. Un viatge que us portarà a conèixer com era el poble ara fa gairebé 100 anys.

En aquest itinerari (pla, apte per tots els públics i que no us ocuparà més de mig matí en fer-lo) trobareu 15 punts d’interès per descobrir diferents indrets de Sant Pere de Vilamajor.

No cal que seguiu els waypoints en l’ordre en que apareixen en aquesta guia, però si que és necessari que passeu per tots. Per començar podeu estacionar el vostre vehicle a qualsevol indret de l’itinerari.

N 41º 41.032  E002º 23.345

A cada punt trobareu una petita explicació del lloc, una pregunta a resoldre i una foto antiga d’aquest paratge. Podeu anar llegint aquests textos durant el desplaçament d’un lloc a l’altre.

Per respondre a les preguntes caldrà observar i comparar l’indret on ens porta la coordenada amb la foto antiga d’aquest lloc. Les fotografies les trobareu vinculades a un codi QR que caldrà obrir a cada waypoint.

Un cop haver respost correctament a les qüestions que us proposem, podreu confegir una coordenada que us conduirà al geoamagatall final.

GUIA

SANT PERE DE VILAMAJOR – Situació Geogràfica

N 41º 40.862 E 002º 23.691

Sant Pere de Vilamajor  és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

Sant Pere de Vilamajor té una àrea de 35  km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni, a l'est amb Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l'oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d'allà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.

Des del nucli urbà deSant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1,5 km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.

El municipi és travessat pel sender de petit recorregut de 18 Km anomenat Sender del Pi Novell PR-C 139 que uneix el municipi amb el Calma connectant els senders de gran recorregut GR 97 i GR 5.

No té cap estació ferroviària, tot i que les més properes són l'estació de Llinars del Vallès i l'estació de Palautordera.

El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom: Vilamagore.

A= On està situada aquesta imatge?

1. A la pujada del cementiri  (A=1)
2. A l’avinguda de can Llobera (A=2)
3. Al camí de Sant Elies (A=3)
4. A l’entrada del poble (A=4)

SANT PERE DE VILAMAJOR – Història

N 41º 41.031 E 002º 23.467

Fa molt i molt de temps, quan l'Imperi Romà es va expandir per la península Ibèrica, es van implantar a la zona del Vallès en petites vil·les romanes. Aquestes vil·les eren centres de producció agrícola i per optimitzar-ne la producció van parcel·lar tot el territori mitjançant unes malles rectangulars que han donat forma als camps actuals.

Al terme de Vilamajor (Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni) hi havia set viles, de les quals, la més gran era Vilamajor (actual nucli antic de Sant Pere). Vilamajor era un petit nucli de cases al voltant d'una petita esglesiola dedicada a Sant Pere. Les construccions eren molt modestes, fetes en còdols de riu i material proper. Abundaven els camps de lli, els cereals, la vinya i l'aigua.

Al segle XI, la casa comtal de Barcelona, construí un magnífic palau a Vilamajor. Era un palau de repòs, a mig camí de Barcelona i Girona, i s'hi hostejaven ambaixadors, cavallers, mercaders i la Cort de la corona catalano-aragonesa. El Palau Comtal era d'unes grans dimensions, constava de diverses torres de defensa, una imponent torre mestra, una gran sala noble, molins, ferreries, fargues, grans estables i diversos recintes emmurallats. La construcció del castell es va fer amb pedra rogenca portada de fora de la contrada, cosa que encara feia ressaltar més el castell. La imatge de la Vilamajor fortificada va fer que la gent l'anomenés "La Força".

L'esplendor de Vilamajor va ser molt important, sent la vila més poblada del Vallès. Hi havia mercat, on els pagesos de les masies veïnes hi venien els seus excedents i els mestres d'oficis oferien els seus serveis. L'arribada de grans personalitats donava renom al poble; i l'activitat al castell era frenètica. L'arribada d’ambaixadors musulmans obligava fer un menú especial sense porc, o les visites de la reina Peronella feien anar de corcoll a tota la Cort. El 1157, la reina infantà el seu hereu i futur rei de Catalunya i Aragó, Alfons I, el Cast.

El més de maig de 1448, un fort terratrèmol va afectar a Vilamajor i a la resta del Vallès. Tot va començar a tremolar i les construccions a desplomar-se. Tan intens fou aquell desastre que s'ensorraren totes les cases de Vilamajor, així com el castell i altres de la rodalia, com el castell vell de Llinars o el Castell de Montclús de Sant Esteve de Palautordera.

Només la gran torre mestra, la imponent torre roja, restà en peus. La casa reial catalana decidí no reconstruir el castell. Aleshores, els vilatans van començar a reconstruir les seves cases i masies aprofitant les belles i ben tallades pedres procedents del castell. El 1553, el Govern del Principat prohibí als pagesos de Vilamajor emprar les runes del castell si no eren per a construir una nova església dedicada a Sant Pere allà mateix on hi havia el Palau Comtal. 

El 1604 s'acabà la construcció de la nova i actual església gòtico-renaixentista de Sant Pere i es feu el trasllat del Sant de l'antiga i rònega esglesiola romànica que es trobava al costat.

Malgrat la prohibició de fer servir les pedres rogenques del castell, els vilatans van aixecar de les runes de les velles masies, noves i magnífiques construccions amb material del castell. Per aquest motiu trobem per tota la contrada carreus, arcs i finestres d'una qualitat tan extraordinària independentment que els propietaris de les masies fossin grans propietaris o modestos jornalers.

Vilamajor va deixar la seva època d'esplendor medieval i es va anar ruralitzant més i més.

Durant el segle XX, i més a partir dels anys 1960 i 1970, el poble de Sant Pere de Vilamajor experimentà un fort creixement; tant al nucli com a la resta del municipi amb l'aparició de grans zones urbanitzades. Part d'aquestes noves edificacions es realitzaren indiscriminadament a l'antic nucli de La Força de Vilamajor.

Amb l'entrada del segle XXI, ha sorgit una forta voluntat popular per protegir i valorar l'antic nucli de La Força de Vilamajor. Ara el relleu el tenim nosaltres.

B= Sabries dir que hi ha 50m, aproximadament, carrer endavant (entrant cap al poble) i a la dreta?

1. Un aparcament  (B=1)
2. Una granja  (B=2)
3. Un parc infantil  (B=3)
4. Un cinema  (B=4)

PLAÇA COMTES DE BARCELONA

N 41º 41.029 E 002º 23.384

La plaça de Comtes de Barcelona està situada a l’avinguda Sant Nonet. La plaça té aquest nom atès que al segle XI, la casa comtal de Barcelona, construí un magnífic palau a Vilamajor. Aquest Palau Comtal estava ubicat on actualment es troba l'església. Allà van viure els comtes Ramón Berenguer IV i Peronella d'Aragó, i diuen que Alfons el Cast hi va néixer el 1154, tot i que altres fonts asseguren que el naixement va ser a Osca.

En aquesta plaça hi ha el bar-restaurant de Can Noguera.

C= Què s’amaga darrera d’aquest autobús?

1. Una fàbrica (C=1)
2. Un bar (C=2)
3. Una casa amb objectes de forja (C=3)
4. Un camp (C=4)

RIERA DE CANYES

N 41º 41.019 E 002º 23.357

La Riera de Canyes neix al pla de la Moixa sota els turons del Samont, de la Cova i de Sant Elies, a la part septentrional del municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Massís del Montseny, en terrenys formats per pissarres.

La riera baixa entre la serres de Palestrins i del Borrell pel sot del Cortès, travessant els municipis i nuclis urbans de Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor. Desemboca al riu Mogent a l'alçada de Llinars del Vallès. Durant el seu curs rep els següents afluents:

• Torrent dels Brollars
• Torrent del Borrell
• Torrent de la font del Corral
• Riera de Vallserena

D= Mirant la fotografia i travessant la riera de canyes per aquest punt, quin establiment hi ha ara en la primera casa de l’esquerra?

1.  Un centre cívic (D=1)
2. Un supermercat (D=2)
3. Una escola (D=3)
4. Un forn (D=4)

VIDA AGRÍCOLA

N 41º 41.024 E 002º 23.352

Des de fa molts anys la població de Sant  Pere de Vilamajor s’ha dedicat a la vida agrícola i ramadera. La gent del poble vivia del camp (fruites, verdures, hortalisses, cereals...) i tenien animals (porcs, gallines, xais,...) per engreixar i menjar, i cavalls per llaurar els camps. Tot el que recaptaven dels camps i dels animals: ous, llet, carn, fruites, verdures... ho venien  a la gent del poble.

En l’actualitat, la zona que encara viu d’aqueta vida agrícola, es troba al barri més planer de Vilamajor, situat al sud, entre els pobles de Sant Antoni i de Sant Pere de Vilamajor, al veïnat de Vallserena i al barri del Pla que s’estén al voltant del poble de Sant Pere de Vilamajor des del veïnat de Canyes, al veïnat de Brugueres i al terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

En aquestes zones destaquen diverses masies de gran interès: can Derrocada, can Llobera, can Sunyer, can Llinàs, can Ribes, can Brau, can Tomàs, can Clavell... 
Una xarxa de pistes forestals comunica les masies entre diversos camps, boscos, recs, torrents i rieres.

 L’agricultura, malgrat trobar-se en recessió, ocupa encara un bon nombre de treballadors, dedicada principalment al conreu de farratge i cereal per a gra (ordi, blat). Gairebé una tercera part de la superfície de conreu és dedicada al regadiu, que es localitza al sector més pla del S i SW, on s’hi cultiven hortalisses i plantes ornamentals. La cria de bestiar, encapçalada per explotacions porcines, bovines i avícoles, s’ha desenvolupat força darrerament.

E= Què hi ha ara en aquest lloc?

1. Un bar  (E=1)
2. Un camp (E=2)
3. Un parc (E=3)
4. Una zona d’aparcament (E=4)

VILAMAGORE MEDIEVAL

N 41º 40.989 E 002º 23.357

La festa medieval del Vilamagore es celebra cada any, des del 1993, un cap de setmana de juny després de Festa Major. En aquestes dates, el poble de Sant Pere de Vilamajor es trasllada cap al s.XI per convertir-se en el poble medieval que albergava el castell d'estiu dels comtes de Barcelona, quan el comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó passaven llargues temporades al castell de Vilamajor.

Recordem que la Festa Medieval Vilamagore va sorgir arrel de la trobada dels pergamins del segle VIII al XII trobats a les golfes de la Rectoria del poble (aquest pergamins estan a l'arxiu Fidel Fita d'Arenys de Mar). La descoberta dels pergamins també va donar lloc a la publicació del llibre Vilamajor escrit per la Mercè Aventí, professora de la Universitat de Barcelona, on s'explica la història del poble i les seves contrades.

Però no va ser fins l'any 1993 que es va celebrar la primera Festa Medieval i representació espectacle de l'obra Presència històrica e feyts de Vila Magore. Aquesta festa ha estat objecte de nombrosos reconeixements com la presentació i exposició de l'espectacle a la Casa Elizalde de Barcelona (l'any 1995), el "Premi Paul Harris" l'any 1996 per ser l'espectacle popular amb més de 300 voluntaris, o el reconeixement l'any 1997 en la Ruta Occitana dels Trobadors.

La festa medieval del Vilamagore es concentra en el centre històric i en els camps de la Rectoria on es troben les diferents escenes del teatre, deixeu-vos portar per la màgia d’un somni i us veureu transportats en el temps per un trobador, un grup de música (l’Os Pedrer), unes dansaires, uns timbalers, un falconer, un faquir, un grup de genets, una coral, un grup de lluitadors d’espases i arquers, parades de comerciants... i quasi tres-cents voluntaris.

Quan vingueu, passeu i endinseu-vos en VilaMagore del segle XII quan en el nostre poble hi havia un palau comtal que era l’enveja de les viles veïnes, una mena d’hotel internacional entre Barcelona i Girona, en el camí cap a França, que comptava amb un mercat per abastir les seves necessitats bàsiques. Entre el juny de 1156 i l’abril de 1157, més de cent persones de diferent condició social hi van fer estada: ambaixadors, mercaders, pelegrins, sarraïns, jueus, cavallers... i els més destacats, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella. I molt probablement hi va néixer el seu fill, Alfons I, primer rei de Catalunya-Aragó, ja que sabem que la seva dida, Loreto, era del nostre poble.

F= Què hi ha ara en l’actualitat en el camp de dalt, mirant cap a l’església?

1. Unes escultures (F=1)
2. Un tancat d’animals (F=2)
3. Una farmàcia (F=3)
4. Un taller de cotxes (F=4)

LA RECTORIA

N 41º 41.000 E 002º 23.314

Sant Pere de Vilamajor és un poble conegut per l’art. Al Centre d’Art de la Rectoria vénen artistes d’arreu del món a treballar, desenvolupar la seva obra i a fer exposicions.

El Centre d’Art de la Rectoria està ubicat en una antiga masia del 1639, situada a uns 50 metres de l'església. La Rectoria ofereix un ampli ventall d'activitats i exposicions amb la finalitat d'apropar l'art i les diferents manifestacions artístiques al gran públic.

Des dels seus inicis, l'any 1987, pel Centre d’Art La Rectoria han passat més de 150 artistes d’arreu del món.

El Centre disposa de tallers (gravat, ceràmica, estudi de pintura), sales i infraestructures polivalents adequades per aquesta finalitat, i espais de treball a l’aire lliure. A la part de darrera de la masia hi ha una volta de pedra, on hi ha la cuina, d’allà sortien uns túnels d'escapatòria.

G= Com es diu la sala de la rectoria on es fan els plens municipals?

1. Sala Goril·la (G=1)
2. Sala Camil·la (G=2)
3. Sala Plandiure (G=3)
4. Sala Orila (G=4)

Si no ho sabeu, pregunteu a algú del poble.

CASES SINGULARS

N 41º 41.029 E 002º 23.304

La Jardinera, la Tulipa, la Dahlia (antiga Flor) i el racó de la Rosa són unes cases que va fer construir un jardiner per les seves filles.

H= Que hi ha ara en el punt on hi ha el senyor situat, més o menys, al centre de  la fotografia?

1. Un galliner (H=1)
2. Un restaurant (H=2)
3. Una font (H=3)
4. Una biblioteca (H=4)

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

N 41º 41.038 E 002º 23.309

Es tracta d’una petita placeta situada a la part de baix de l’església, als peus del mur.

En aquesta plaça hi ha una font, les escales de pujada a l’església i a la Torre Roja, tenim visió directa de la Rectoria, l’esplanada on hi ha unes escultures de ferro de grans dimensions i on es realitza la Festa Medieval del Vilamagore, el camí que enfila cap al cementiri i les cases de la Jardinera, la Tulipa, la Dahlia...

En aquesta plaça també hi ha el restaurant de can Pau.

I= Quina obra artística hi ha a la façana del restaurant que hi ha en aquesta plaça?

1. Una cadira (I=1)
2. Una barana (I=2)
3. Una bicicleta (I=3)
4. Una estàtua (I=4)

LA TORRE ROJA

N 41º 41.027 E 002º 23.287

La Força de Vilamajor és un poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor a la comarca del Vallès Oriental. La fortificació de Vilamajor fou obra de la Casa comtal de Barcelona. Durant l'edat mitjana i la Guerra Civil Espanyola el municipi va adoptar el nom de La Força.

Actualment es conserven força restes del castell, sent-ne les més significatives part de les muralles i la torre mestra.

La torre d'homenatge del palau "La Torre Roja", té una base quadrada de 5x5 metres i 25 metres d'alçada, els murs de la torre fan 1'6m de gruix i actualment és el campanar de l'Església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. El segle XVIII s'engrandiren dos finestrals de l'última planta per encabir-hi les grans campanes. La torre fou restaurada el 1929.

El més de maig de 1448, un fort terratrèmol va afectar a Vilamajor i a la resta del Vallès. Tot va començar a tremolar i les construccions a desplomar-se. Tan intens fou aquell desastre que s'ensorraren totes les cases de Vilamajor, així com el castell i altres de la rodalia, com el castell vell de Llinars o el Castell de Montclús de Sant Esteve de Palautordera. Només la Torre Roja restà en peu.

J= Què hi ha en l’actualitat on estan els testos que es troben en primer pla de la fotografia?

1. Una placa de carrer (J=1)
2. Un fanal (J=2)
3. Un senyal de trànsit (J=3)
4. Una bústia (J=4)

ESGLÉSIA DE SANT PERE

N 41º 40.962 E 002º 23.267

L'església actual de Sant Pere fou construïda entre el 1581 i el 1610, en un estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. Es va situar en el petit promontori on es trobava l'antic palau senyorial, situació excel·lent que la configura com una de les esglésies més esveltes de la comarca. Des de sempre ha estat dedicada a Sant Pere. Es van aprofitar les pedres d'aquest palau per poder fer l'església, deixant només la torre, com hem explicat abans. Es tracta d'una de les esglésies rurals més representatives de la diòcesi. El govern del principat va prohibir als vilamajorencs, el 1553, que utilitzessin les restes del castell de Vilamajor si no eren per a la reconstrucció de l’església que s'edificà sobre el pati d'armes de l'antic castell.

Abans de la seva construcció hi havia una antiga esglesiola també dedicada a Sant Pere d'estil romànic. Estava situada al costat de l'església actual, dins del recinte del castell. En el moment de la consagració es va fer una processó de l'antiga esglesiola a l'actual per dur-li les imatge de l'antic temple.

K= Des d’aquest punt, quina muntanya es veu darrera de l’església de Sant Pere?

1. Tagamanent (K=1)
2. El Corredor (K=2)
3. El Turó de l’Home (K=3)
4. El Montnegre (K=4)

MOLÍ  DE SANT PERE

N 41º 40.925 E 002º 23.422

Hi ha constància de dos molins a prop del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor: el Can Sunyer i el de Can Derrocada. Tots dos d'origen medieval, donaven servei  al castell-palau de Sant Pere i habitatges situats a la rodalia.

Malauradament no hi ha molta documentació sobre el molí  però les restes arqueològiques i l'anàlisi toponímic, ens proporcionen una valuosa informació.

Sabem que el molí fou propietat de la família Derrocada, una noble nissaga que va viure a la masia de Can Derrocada, entre els segle XIV i XVII i la qual donà, a un dels seus membres La Rectoria, que es troba  a redós del Molí.

Sabem que el molí és habitatge de dues plantes a dues aigües de molt petites dimensions, amb una porta de llinda plana i finestres amb carreus molt treballats de granit.  Tot fa pensar que estem davant d'una edificació construïda al segle XVII.

Hi ha una  tercera planta, el soterrani on es trobava la mola la qual es movia gràcies la força de l'aigua que,  mitjançant  un rec, provenia d'una resclosa situada a Can Ribes. Avui en dia encara és visible el lloc on es trobava la mola i les canalitzacions per on sortia l'aigua vers la riera, just on hi havia una resclosa que recollia l'aigua i la canalitzava. La riera de Vilamajor està plena de rescloses, per què el poc cabal que duia la riera havia de ser 100% aprofitable.

Hem pogut determinar el segle en què es va construir el molí  però l'activitat productiva, també és del mateix segle? Doncs no!!!

La documentació ens assenyala de l'existència de dos molins a Sant Pere al segle XII, el d'abaix i el de dalt els quals eren propietat del rei, atès que es tractava d'un monopoli reial. Sabem que Vilamajor sempre ha estat territori comtal,  tenint el seu màxim esplendor al llarg del segle XI i XII amb l'existència d'un castell-palau, obtenint d'ell unes rendes a través de la prestació de determinats serveis, entre ells oferir la possibilitat (per altra banda obligatòria) de portar les collites de cereals a moldre al molí. A canvi el rei es quedava una part.

També es sap que el molí té un privilegi d'en Jaume I, al segle XIII. 

Per tot plegat, cal la possibilitat que  des del segle XI hagués un molí, el qual, la seva estructura arquitectònica ha anat variant al llarg dels anys fins a l'edificació actual que pot datar del segle XVII. 

L= Des d’aquest punt, què tapa la vista de l’església?

1. Una muntanya (L=1)
2. Noves construccions (L=2)
3. Arbres (L=3)
4. Les aspes del molí (L=4)

CAN DERROCADA

N 41º 40.999 E 002º 23.557

El gran mas de Can Derrocada, masia del segle XVI, una de les més grans de la contrada.

Alfons I, anomenat el Cast o el Trobador i que algunes fonts  situen el seu naixement a Vilamajor, va nomenar, vora l’any 1181,   batlle de Vilamajor (feu comtal) a Pere Roig, membre d’una influent família barcelonina. Probablement, a canvi dels serveis, el comte oferí a Pere Roig l’ús d’un mas situat a l’entrada de l’antic castell-palau, en un indret conegut com a ses derrocades, topònim que deuria de provenir per ser un lloc erm (antigament al voltant dels castell no hi havien boscos per evitar l’ocultació de l’enemic en cas d’un atac). A partir d’aquell moment el mas va rebre el nom de Manso Roig.

La masia de Can Derrocada  va tenir diversos propietaris des de que tenim coneixement de la seva existència.

- Fins el 1309 n’era propietària la família Roig

- Entre el 1309 i el 1686 fou propietària la família Derrocada

- Entre el 1686 i el darrer terç del segle XVIII en fou la família Llanza.

- El període comprés entre el segle XIX i mitjans del XX no es té coneixement, per ara , de qui n’eren els propietaris.

- Des del mitjans del segle XX fins l’actualitat n’és propietari la família Icart.

M= Quin ús té en la actualitat la masia de can Derrocada?

1. Un hotel (M=1)
2. Un centre comercial (M=2)
3. Una fàbrica de plàstics (M=3)
4. Una fàbrica de pinsos (M=4)

CAN LLINÀS

N 41º 41.525 E 002º 23.225

La masia de Can Llinàs fou propietat d’una notable família catalana com un lloc de producció i com a habitatge de descans.  Can Llinàs deu rebre el seu nom per estar a prop  d’un antic camp de lli, una planta herbàcia de la qual s’extreu la fibra la qual era emprada per fer roba o cordes i la qual necessita d’una terra molt rica en nutrients.

En aquest mas, Josep Maria de Sagarra va enllestir la redacció del poema “El mal caçador” el 30 d'octubre de 1915. En un fragment de les seves Memòries ens dóna prova l'atracció que sentia per aquest paisatge vallesà encarat al Montseny on retrobava algunes de les arrels familiars. Josep Maria de Sagarra era un dels descendents d’una antiga família de la noblesa catalana. L’any 1885 el seu pare, l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939), havia fundat a la masia de can Llinars, ben coneguda al municipi de Sant Pere de Vilamajor, la “Granja-Torre de Sagarra”, una important i premiada indústria lletera. La família construí les instal·lacions i quadres de manera a assegurar la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra, amb la qual s’elaborava tot un ventall de productes lactis: formatges, cremes de llet, llet condensada, mantega… La bona marxa del negoci va estimular un augment de producció, al punt que la llet produïda a can Llinars ja no era suficient i la família va acabar adquirint la producció de llet de les masies veïnes. De la mà de la família Sagarra, can Llinars, una cabreria tradicional i senzilla, es va anar transformant gradualment fins a convertir-se en un centre agrícola-industrial premiat a nivell nacional i internacional.

N= Què s’ha construït adossat a la dreta de la casa?

1. Una piscina (N=1)
2. Un parc infantil (N=2)
3. Una petita edificació amb terrassa (N=3)
4. Un hort (N=4)

CAN CANAL

N 41º 41.210 E 002º 23.279

Can Canal és una de les masies més antigues i amb més nomenada de tot Sant Pere (els primers documents daten del 1181), però sens dubte, el principal tresor de la masia és la troballa d’una resta ibèrica: La Nena.

La Nena és una deessa de la fecunditat: “Artemis” pels grecs i “Diana” pels romans. Aquesta peça té un singular interès artístic. L’origen de la troballa es deu especialment a Mn. Josep Poch i els senyors Pujol de Can Canal de Vilamajor.

La "Nena de Vilamajor" és un bloc de pedra arenisca de color grisenc, les dimensions són 57x22 x 18cm. El relleu mesura 57x22x 1,5cm. A la part posterior la pedra està sense polir i conserva els talls de picapedrer. Com hem indicat, representa a la deessa Artemis, però d'una manera molt rústica encara que amb gran bellesa i alta expressivitat.

Els propietaris de Can Canal també tenen la seva història en quant “ La Nena". Abans de la remodelació de la Masia (any 1984), la peça estava col·locada horitzontalment sota de l'arc de l'escala principal. De pares a fills es deia - com si fos un secret familiar- que "aquella pedra no és podia tocar, car el dia que és t'empassis del lloc que ocupava, segur que cauria tota la casa". El mur, que era de terra pastada, s'esfondrà i amb ell va caure la pedra. Però el malefici no va arribar a complir-se. Els habitants de la masia consideraven aquella "imatge" com si fos una santa. Al seu costat tenia sempre una petita pica d'aigua beneïda amb la qual es persignaven sempre que passaven davant d'ella.

P= Què hi ha en el lloc des d’on està realitzada aquesta fotografia?

1. Una zona escolar (P=1)
2. Un hospital (P=2)
3. Un centre comercial (P=3)
4. Una botiga d’electrodomèstics (P=4)

GEOAMAGATALL

Amb les solucions a les preguntes plantejades en aquest itinerari, podreu resoldre la fórmula que us portarà a una coordenada on trobareu el tresor final d’INDRETS-2 DE SANT PERE DE VILAMAJOR.

       N 41º A(B-C).(D+E)F(G+H+I)

       E 002º JK.(L+M)(L-N)(M+N+P)

ESCOLA VILAMAGORE. C/ Can Llobera s/n. 08458 SANT PERE DE VILAMAJOR. www.escolavilamagore.cat